Pot ser.

- Pot ser que faci quasi 10 anys que ni toquem aquest blog, Manel?

- Pot ser, Violant, pot ser.

- Pot ser que com que m'estic mudant i estic tocant records continuament s'hagi obert el baúl d'aquests?

- Pot ser, pot ser.

- Pot ser, que hagin passat tantes coses en els últims anys que l'experiència d'anar als concerts dels Amics sigui completament diferent de quan va començar tot?

- Pot ser, pot ser.

- Pot ser que aquest post sigui com un incendi espontàni irrepetible i que el blog calli 10 anys més?

- Pot ser, pot ser.

A aquestes alçades de la pel·lícula... On està Reykjavic?

Diari de bord, 24 d'agost de 2012.

Les Amigues dels Amics portem mesos navegant a la deriva en el mar d'informació que és internet.

Cada cop es fa més difícil trobar noves, o antigues, depèn de com es miri, i exclusives informacions sobre Els Amics de les Arts. Ja se sap TOT sobre ells? Fa poc vam descobrir la talla de calçotets del Dani, quantes diòptries sumen tots junts, i de què treballava l'home gos abans de fer d'home gos, però vam rebre un mail amb amenaces dient que és una informació top secret i que no la publiquéssim. Ens van dir que eliminarien el video de l'Exercit de la Xamfaina del seu canal de YouTube!!!

Així doncs, no direm que el Dani fa una 36, que sumen 4'33 diòptries, i que l'home gos feia de cambrera.

Fa un dies, flotant a la deriva, vam veure a la llunyania alguna cosa. Un iceberg? L'Antàrtida, (que és molt molt freda)? L'illa de Perdidos?

Era Reykjavík??? No n'estàvem segures! Perquè fa més d'un any que hi ha un cartell que diu:

I per això des d'aquí, com que necessitem trepitjar terra ferma o acabarem escoltant "Al mar! Al mar!", reclamem, exigim i supliquem al senyor Joan Enric Barceló que:

Publiqui a la web el que nosaltres estem segures que deu ser un fantàstic curtmetratge.

Aquí podeu veure una imatge del rodatge.

I per assegurar-nos de que així serà, engeguem des d'aquest moment una nova campanya tuitera massiva amb el hashtag:

#vullveurereykjavic 

Animem a tothom a que expliqueu als Amics i al Joan Enric perquè voleu veure el curt i a que els hi pregunteu després dels concerts. Tots junts ho podem aconseguir! :D

8 de Març al Kursaal

La nova gira dels Amics de les Arts és a punt de començar, i les Amigues dels Amics volem fer alguna cosa especial i molt senzilla pel primer concert de la gira al Kursaal el 8 de març.

Com les altres vegades, al Palau de la Música i a Castelló, ho farem secretament, no volem que els Amics sàpiguen què estem fent fins a l'últim moment!

Vols participar-hi? Envian's un mail a lesamiguesdelsamics@gmail.com dient que hi voleu participar i el dilluns 5 de Març us contestarem explicant de què tractarà.

Com més serem més riurem i més bonic ens quedarà!

Esperem els vostres mails,

Les Amigues dels Amics.

MONSIEUR COUSTEAU, LA FLASHMOB. Replantejament!

Hola, amics i amigues, Cousteaus i Monsieurs!

Les Amigues hem tingut un dia de reflexió intensa. Ahir al vespre ens va arribar una notícia d'última hora que ens ha portar a canviar els plans del dia 14 per uns plans ENCARA MILLORS!!

La notícia és que el dia 14 els Amics seran a la fnac de l'Illa firmant cd's a les 19:30. Entenent que la gent voldrà anar a la firma, i que la nostra idea era que la flashmob fós quelcom espontàni, que la fnac s'anés omplint poc a poc de Cousteaus i ens disolguéssim tot just després no hem volgut canviar de fnac i prou.

A més, hem fet una petita reflexió molt semblant a la que fa la Yaiza al blog dels Amics: http://elsamicsdelesarts.cat/2012/02/06/estrena-oficial-del-videoclip-monsieur-cousteau/#comment-15376 i també a aquest comentari al nostre:

Anònim ha dit...

La idea és molt original i divertida, però q us sembla buscar aquelles petites botigues de música q tenen moltes dificultats per a vendre? Els aviseu q voleu fer això, per a q tinguin suficients CD's per atothom i segur q els doneu una bona alegria.
Perquè no crec q FNAC tingui massa problemes econòmics.
Una abraçada!

Així que us presentem la NOVA, REFORMULADA I ENCARA MÉS DIVERTIDA:

MONSIEUR COUSTEAU, LA FLASHMOB

La idea inicial es manté, anirem vestits de Monsieur Cousteau, amb barrets vermells i camises blaves.

Però farem una cosa diferent. No anirem a comprar cap CD. Anirem a fer el que feia el Cousteau, anirem a CATALOGAR ESPÈCIES.

Que com ho farem?

1. Quedarem el dia 16 de febrer a la Plaça de la Catedral a les 19:30. A més d'anar disfressats portarem llibretes, prismàtics, allargavistes, escafandres, ulleres de nadador, etc. Tot el que se us pugui acudir que serviria per anar a explorar la naturalesa.

2. Allà farem grupets, i anirem entrant cada cinc o deu minuts a

3. El Mercat de Santa Caterina i ens dedicarem a anar per les parades a preguntar als venedors i venedores sobre el que venen. "D'on ve aquesta poma?", "Els conills creixen a l'aire lliure, o en captivitat?", "Quin és el nom llatí d'aquesta flor?", i tot el que se us pugui acudir, i ho anirem apuntant a la llibreta.

4. Finalment, qui vulgui pot comprar alguna cosa que vulgui catalogar i ens reunirem tots un altre cop per fer la foto amb les nostres espècies catalogades degudament en els nostres apunts d'explorador.

Us volem demanar que si us agrada la idea de fer així l'indi i us motiva, intenteu portar tots un amic o amiga que estigui igual de motivat que vosaltres. No és obligatori ser ultra fan dels Amics!

Us estarem eternament agraïdes pels RT i els links que ens feu a aquest post. Tot granet de sorra serà molt benvingut. GRÀCIES!

Us esperem el dia 16 amb moltes candeletes!!

Bona nit, i pantalons!

Monsieur Cousteau, La Flashmob

ATENCIÓ, ATENCIÓ! HEM CANVIAT EL PLANTEJAMENT DE LA FLASHMOB.
TOTA LA INFORMACIÓ AQUÍ

Nois i noies, no sabem com deveu estar vosaltres, però nosaltres estem atacades dels nervis. És que cada vegada queda menys per poder comprar "Espècies per catalogar". I que tot torni a començar, lletres i melodies que se'ns queden al cap, concerts, trobades, flashmobs...

Ahummm... FLASHMOBS

Sabeu què? L'altre dia se'ns va acudir una idea. Bé, de fet se'ns en van acudir dues.

No podem parar d'escoltar Monsieur Cousteau en mode bucle (com molts i moltes de vosaltres segurament). No podiem parar d'imaginar-nos aquesta camisa blava i el gorro vermell. I de cop vam veure una marea de gorros vermells i camises blaves!!

L'altra idea que s'ens va acudir és que ens encanta trobar-nos amb un munt de gent en els concerts i que no podiem esperar més.

Sempre hem muntat bogeries o flashmobs durant els concerts d'Els Amics (plomes d'indi, Son Gokus, gomets gegants, caretes d'home gos), però aquesta vegada voliem fer alguna cosa diferent. Sortir dels concerts i fer-nos veure enfora.

Així que vam sumar 1+1, multiplicat per les ganes que tenim de tornar a muntar alguna cosa, i va sorgir la gran idea:

És per això que us convoquem a tots i totes a "MONSIEUR COUSTEAU, LA FLASHMOB"

LA IDEA ÉS MOLT SENZILLA: REUNIR UNA MAREA DE GENT VESTIDA AMB CAMISA BLAVA I GORRO DE LLANA VERMELL PER ANAR A COMPRAR TOTS JUNTS "ESPÈCIES PER CATALOGAR" A AQUELLA PETITA BOTIGA QUE HI HA AL FINAL DE LA RAMBLA, AL COSTAT DEL ZURICH (L'FNAC), EL DIA 14 DE FEBRER!!!

Us imagineu omplir l'Fnac de Monsieurs Cousteaus? Sí, ho sabem, les Amigues estem una mica com una cabra. Però pot ser taaaaan divertit!!!

Us ha agradat la idea, oi? Ara concretem coses:

1. Ens trobarem tots i totes a les 19:30 a plaça Universitat, vestits amb camisa blava i gorro de llana vermell (si no en teniu un igual que el da la foto no passa res, però sí que hauria de ser vermell)

2. Organitzarem entre tots diversos grups de gent.

3. Els grups aniran passant cap a l'Fnac en intervals de 5 o 10 minuts. (el que és divertit és que l'Fnac es vagi omplint a poc a poc i no de cop.)

4. Els grups un cop dins la botiga es dedicaran a passejar, mirar discos, llibres, etc. com si fós el el més normal del món. Si algun treballador o encarregat ens pregunta què estem fent podem contestar que estem "mirant uns cd's", "comprant", "buscant un regal". El que diriem en una situació real. Obviant la nostra vestimenta.

5. Cap a les 20:30 hauriem d'estar tots els grups dins la fnac. Moment en el que agafarem l'"Espècies per catalogar" i anirem a la caixa a pagar-lo (si teniu la precompra feta aneu on us hagin indicat que heu d'anar).

6. El comprarem i marxarem de l'Fnac. Com si no hagués passat res.

7. Finalment, qui vulgui pot tornar a la plaça Universitat per acomiadar-nos, fer alguna foto, o comentar la jugada.

Animeu-vos-hi!! Quants més siguem, més ens divertirem!!

Però... i si encara no em vull comprar el cd o si mai m'el compraré?

És igual. Vine a passejar-te per l'fnac i passa una bona estona amb nosaltres!!

I si no puc venir a Barcelona? O he fet la precompra a un altre fnac de Barcelona?

Si et ve de gust, busca uns quants amics i amigues i ves al fnac de la teva ciutat. Això sí, fes algunes fotos, o un video, per compartir-ho amb nosaltres. Si te l'has comprat a un altre fnac sempre pots anar a buscar el cd allà i venir amb nosalteres al de la rambla si et ve de gust fer una mica l'indio.

Fans dels Amics, gomets verds, familiars, amics i no tan amics... Veniu a "MONSIEUR COUSTEAU, LA FLASHMOB"

Com podeu veure, aquest cop res és secret, podeu cridar als quatre vents i explicar per tot arreu aquest esdeveniment que estem muntant. Que vingui molta gent, animeu cosins, tiets, tietes, avis i avies i el veí del costat que us voleu lligar. Tothom és benvingut.

US HI ESPEREM!!

No Coments (o els millors comentaris mai escrits al blog dels Amics)

Portàvem molt, molt, molt, molt de temps sense actualitzar el blog. Però ja estem les quatre en actiu una altra vegada i amb ganes de donar-li canya. A més, tenint els Amics de tornada no podem estar-nos quietes!!

Darrerament es difícil fer arqueologia sobre "Els Amics de les Arts" ja que quasi tots els seus "secrets" ja han sortit a la llum. Per això aquest cop ens hem fixat en una cosa diferent. Ens hem fixat en vosaltres, en nosaltres. És a dir, en tot el volum de fans que comentem en el blog cada vegada que els Amics dónen una notícia, fan una crònica de concert, o passen a dir "feliç any nou".

Hem fet unes quantes voltes per la pàgina dels Amics i hem fet una sel·lecció de comentaris que ens han semblat divertits, surrealistes, curiosos i bonics. Des del 2005 fins al 2010.

Aquí els teniu:

-fonso diu:

12 octubre 2005 a les 18:04

Música catalana P.M.
Barretina i ratafia.
Esperdenyes amb kazoo.
 La guerra del catxofino.
 La xunga, xunga, melodia de l’home com cal. Tant si val!

-fonso diu:

12 octubre 2005 a les 17:54

Catalans,catalanets,catalaníssims,
cosmonautes, internautes, butiflautes, …
Música per a catalans estripats ..
Visca el país de l’espardenya…
Felicitats Amics Catalanonautes!!!

-La abuela del corral diu:

1 juny 2006 a les 22:38

Hola Eduardo, muchas gracias por tu comentario en el youtube. No somos un grupo de teatro, sólo un grupo de chalados con una cámara de fotos que graba videos y si alguna vez te apetece participar en alguno eres bienvenido (necesitamos caras nuevas). Saludos, voy a echarle un vistazo a tu blog a ver que encuentro! Rosa

-Joaquim diu:

7 maig 2007 a les 12:37

el Pianista Autoestopista s’assembla a l’O'Maley d’Anatomia de Grey.

-amiga-damic-damic-dels amics?¿ diu:

23 octubre 2008 a les 23:53

Ves amb compte amb això de no llegir la premsa, potser et perdràs noves troballes que demostrin que aquells que siguin adictes a la xocolata negra, de tendència carnívora i al•lèrgics a la sobreexposició de l’eleccionatis americanum tenen bastants punts per resultar ser els grans hereus de l’eslabón perdido entre els gallinaures i nosaltres…

P.S. Per cert, no direm marques…però espero que hagis degustat aquella que de tant negra tant negra té trossos de cacau autèntics… mmmmmmmm…

-Ferran diu:

5 maig 2009 a les 10:48

Esteu fatal del cap!
Però feu risa… Una mica com Green Day a Basket Case

-Una fan garrotxina diu:

6 agost 2009 a les 23:17

Nois ho feu molt bé eh?
Quina sorpresa la meva al sentir-vos per la ràdio mentre tenia els peus en remull.
Ja veureu que a partir d’ara això serà un èxit total. Demà us escoltaré a comràdio.Molta sort!!!!

-Natalia diu:

17 setembre 2009 a les 15:24

Amics, definitivament els cinexins que m’envoltaven han passat a millor vida!
Sap greu!
Sort en la cerca!!

-Imamura diu:

22 octubre 2009 a les 22:52

Diuen que un escriptor de veritat prové dels narradors d’històries medievals que acostumaven a anar a les places de les ciutats, extenien una catifa a terra i deien: “si em dones una moneda de coure et donaré un conte d’or” … sentir les vostres noves cançons ha estat com seure al costat d’un d’aquests poetes, escoltar, viatjar i deixar-se seduir … sou uns veritables encantadors!! Felicitats!!

… mitjons, petons i americanes … !!

-Yáiza diu:

30 gener 2010 a les 12:50

Gent del bloc! Posem-nos un gomet verd al front (o altre senyal identificatòria) per reconèixer-nos si ens trobem a Luz de Gas!!! Hahahaha!

-Aleix, Manel, Dolors i Violant diu: (Nota de les autores, aquests no som nosaltres. :P Que vam néixer al setembre de 2010)

6 febrer 2010 a les 22:12

Deixaran entrar nens a Razzmatazz 2? Nosaltres hi volem venir!

-Marc i Aina diu:

25 febrer 2010 a les 20:38

Hola amics,
Som els vostres fans més joves (5 i 2 anys) i aviat celebrem una festa d’aniversari on convidarem a tots els nostres amics. Hem vist el vostre video i ens encanta. Ens agradaria molt celebrar amb l’home gos la festa!! Però la mare ens diu que encara no es posible ja que encara no tenim “quarto de panxar”, que estrany no? per que serà tan important tenir “quarto de planxar”?
Mitjons, petons i americanes.

Volem fer una menció especial als comentaris de l'Ivan! WTF!! HOYGUEN!!

-ivan diu:

16 agost 2009 a les 17:56

kiero saver cuando van a sacar el nuevo dico soi el ivan de la escuela tramuntana dani te echamos demenos avisarme para comprar el nuevo disco os keremos os apollamos i os keremos fin un beso vien grande

-ivan diu:

16 octubre 2009 a les 17:03

hola amis de les atrs soi el ivan man dicho ke vais a sacar un disco nuevo espero ke sigais triunfando a pido porfavor ke vengais a cantar en 2 disco a la escuela tramuntana me gustaria mucho a victoria alfonso i a ivan cuando sakeis el disco tenemos ke ser los primeros en comparlo asta pronto besos de parte de tus fans

-ivan diu:

7 març 2010 a les 14:42

hola amics de les harts me gustaria ke fuerais al nuevo cole tramutana a cer un concierto de bustro cd nuevo sera la inaguracion el dia 24 de marzo a las 18:00 estais invitados soi ivan buestro primer fan asta pronto hasta pronto

I hem deixat pel final els que considerem els millors dos comentaris que s'han escrit mai en el blog dels Amics de els Arts. Directament des d'Arkansas: :

-Arkansas' Dance School diu:

25 març 2010 a les 21:37

My dearest pupil Daniel,
I was so proud of you the other night you played in Vidreres. Your moves, your lightness, so sensual… It seems that you don’t have your coordination problem anymore, of course you don’t, look at your friends, at the stage, moving as professional as you, so determined… I think ain’t got nothing else to teach you, you’ve learnt everything from me, my tears ran down my face just like the first time I went to see ballet.

Kisses and best wishes for you and all you artistic friends
Leopolda Gleonard,
your classic dance teacher

-Miss. Breakfast from Arkansas' Dance School diu:

25 març 2010 a les 23:50

My worthy pupil Daniel,
I can see as Leopolda has already said it to you, we are very proud of you in the school, still the problems that you could have some time ago.
And it is more a pleasure, see as you have converted to a great choreographer, teaching so technical, free and sooo sensual movements as those that your friends made in the choreography. It is a pity that you could not demonstrate your advances too.
We would like that you could visit us in once, because you highlighted the difference in our hearts for your enormous dancing desire and the feelings that you put on having done it.
Though Leopolda does not want to admit it, the first time when we weep on having seen to dance someone, it was with Billy Elliot’s movie, though she cannot say it as professional that is.

Encouragement with your projects!

Kisses


Martha Breakfast,
your contemporary’s teacher.

p.d. we have commented on your evolution with Leopolda and other teachers of the school and we all agree.
p.d.2. If you allow me an advice, the left sector of the public is usually the most grateful and faithful public. 
p.d.3. As you can see, I have divorced and my surname already is not Miss. Bed.

Per acabar, us volem dir que estigueu atents al blog, al twitter i al facebook perquès les Amigues dels Amics ja en tenim una de pensada, i necessitarem la col·laboració de tots. Com més serem, més riurem!!!

Déjà-vu. Què hi diuen?

Hola amics i amigues! Ho sabem, fa molt que no estem actives, l'estiu, la calor, la platja, el sol, ens tenen les neurones fregides. Fa uns dies ens vam reunir i vam pensar alguns continguts que ens agradaria molt desenvolupar per penjar-los aquí i reviscolar el blog però els anirem fent a poc a poc, tant com bonament el nostre temps i ocupacions ens ho permetin. 

Avui, per començar amb bon peu abans de tornar a la càrrega amb les obligacions que ens ocupen us volem oferir la traducció del que diu en Ferran al principi de Déjà-vu. A més, també us deixem la traducció del que va dir l'Anna Roig al concert de l'Auditori de Sant Cugat.

No cal que diguem que Déjà-vu és una cançó que adorem, estimem i apreciem.

Fe d'errates: La Teresa ens va deixar un comentari en aquest mateix post per dir-nos que no és en Ferran qui fa la veu en francès, si no un tal Pere. Gràcies Teresa! 

Text original de Déjà-vu:

Un chien, un homme barbu qui crie et gesticule au bout de la rue. Que est ce qu'il y arrive à cet homme là? ce demandent les passants babauds. Le chien ne le regarde pas. De l'autre bout de la rue une jeune fille sans ipod pousse un faible soupir. Avec un geste enflammé, presque électrique, le chien clignote et la regarde fixement. Il n'y a pas de hasard, il s'agit simplement de la grandeur de ce qui est petit.

Un gos, un home barbut que crida i gesticula al final del carrer. Què li passa a aquest home? es pregunten els passants babaus. El gos no el mira. De l'altra punta del carrer una noia sense iPod deixa anar un feble sospir. Amb un gest encès, quasi elèctric, el gos acluca els ulls i la mira fixament. L'atzar no existeix, es tracta simplement de la grandesa del que és petit.

Text de l'Anna Roig a Sant Cugat:

Ils étaient quatre, ils étaient beaux, ils sentaient le parfum, je les ai vu venir de loin. Ils m'ont souri, moi j'ai rougi, et tel qu'ils me sont apparus, j'ai cru avoir un déjà vu.

Eren quatre, eren bells, feien olor de perfum, els vaig veure venir de lluny. Em van somriure, vaig envermellir, i tal com em van aparèixer, vaig creure tenir un “déjà vu”.