Es busquen (tant professionals com amateurs) fotògrafs, dibuixants, il·lustradors i gent aficionada al muntatge que tingui entre els seus treballs alguna cosa que tingui a veure amb els Amics, per començar a "aglutinar-los" a la seva pàgina corresponent... envieu-nos un mail a: lesamiguesdelsamics(arroba)gmail.com, o deixeu-nos un comentari.

dilluns, 31 de gener del 2011

Concurs X

Aprofitem la reactivació que estem vivint aquests dies a causa de la que estem "liant" pel concert del dia 7 al Palau per reactivar també el concurs X...

Fem memòria? Fem-la:

És un concurs d'endevinalles?

De dictats?

De pistes?

No!

És un concurs de nivell Z de català!!

Tranquils, no proposem un cangur literari, no s'hi apuntaria gaire gent...

El que nosaltres proposem és:

CANTA L'EXERCICI SEIXANTA!!

Dit això, quin és l'objectiu?

El primer de tot i imprescindible: passars-'ho bé i riure'ns molt de nosaltres mateixos i mateixes.

Segon: tenir uns quants videos sempre online de gent cantant l'Exercici Seixanta, perquè es veu que la gent no s'hi atreveix!!

Tercer: comprovar que tots i totes si no tenim el nivell Z,com a mínim tenim el D!

Què s'ha de fer doncs???

Arraplegar una càmara de video, uns quants amics, o no, la cançó Exercici Seixanta, o no, perquè segur que hi ha art per donar i vendre i ho podeu fer a capella!

Fer un video cantant l'Exercici Seixanta amb tota l'emoció, flipació i interpretació que us surti de l'ànima. (es pot escollir un fragment)

Penjar-lo a una web que permeti penjar el vídeo al blog quan ens en hagueu passat el link.

Gaudir i riure amb els vídeos que altres hauran fet.

Un cop tinguem uns quants participants es procedirà a fer votacions per saber qui s'endurà el premi (encara no sabem ben bé què serà, busquem sponsors... :P)

En resum, tot el que heu de fer es posar davant de la càmara el que feu a casa o als concerts quan escolteu la cançó. 

Esperem els vostres vídeos,
que comenci l'espectacle!!


Així doncs, esperem amb candeletes els vostres vídeos!! Ja en tenim un, el de la Marta! I frisem per tenir més videos i poder veure'ls tots junts!

divendres, 28 de gener del 2011

Caga Tió!



Anem tard, ho sabem, però fins fa poc dies no vam descobrir aquesta versió del Caga Tió que van fer al Palau amb els de Rac 1 el dia 24 de desembre!

La seva aportació a la cançó és boníssima!

dijous, 27 de gener del 2011

L'Angel de Vidreres

Avui, que és dia 25, hem estat xerrant una estoneta amb l'Angel de Vidreres i ens ha demanat expressament que li diguessim al Joan Enric que haviem estat xerrant amb ell!

Així doncs:

Joan Enric, hem estat xerrant amb l'Angel de Vidreres! Ens ha explicat que ell et va ajudar a que t'agradés la música perquè el veies sempre tocant el piano i cantant per casa... També ens ha dit que "seguim recolzant aquests informals".

I nosaltres li hem donat les gràcies per la petita conversa que hem tingut!

dimecres, 26 de gener del 2011

Tira còmica de l'Alex S. Roca

Hem trobat a través d'un comentari al blog dels Amics la webcòmic de l'Àlex S. Roca. (bé, ara probablement ja l'heu vista perquè els propis Amics se'ns han avançat... hehe)
Hi publica tires còmiques sobre diversos temes i en va fer una després del concert dels Amics amb els Amics a Sant Cugat.
Per veure més tires còmiques de l'Alex, aqui.

dimarts, 25 de gener del 2011

Ja fa molts de dies...

Un dia,
ja fa moltes setmanes,
els Amics van parlar de nosaltres...

Mireu el vídeo per viure una mica aquell moment amb nosaltres!

Gràcies Marta, per passar-nos la informació! :)

diumenge, 23 de gener del 2011

Sant Cugat, una nit per la posteritat no, "lo siguiente"...!!

Comença el compte enrere, d'aquí a 15 dies s'acaba la gira que a tots ens ha donat quelcom d'especial, nou, important, emocionant. Els homes que ens han fet feliços a tots es prendran un descans per arrencar amb força un segon treball que tant ells com nosaltres esperem amb candeletes.

Mentrestant però, les Amigues seguim pensant en el que vam viure divendres a St Cugat.
Si amb tota la felicitat que es coïa dins l'Auditori es pogués fer acabar l'hivern, haguéssim tots passat a ser a l'estiu, a l'Agost feixuc i mandrós sense haver de passar per la primavera.

Va ser una nit càlida, amb somriures d'orella a orella, amb gomets verds, rodons i amb forma d'estrella, si n'hi havia de quadrats, no els vam veure...

Hi havia nens, hi havia joves, hi havia adults... Hi ha havia amics, novios, novies, marits i mullers i ves a saber si algún amor incipient es va acabar despertant aquella nit...

Però sobretot hi havia moltes ganes d'Amics, tots els que érem allà sabíem que aquell concert seria únic i irrepetible.

Tot impecablement preparat per emocionar, posar la pell de gallina i fer-nos ballar a les nostres butaques! Què difícil es feia no aixecar-se i què tímids érem tots a l'hora de cantar. Estem segurs que la meitat de l'Auditori volia cantar a plè pulmó i no ens hi atrevíem. Què ho deu fer que en el moment que seiem en una butaca ens tornem tots muts? Ben pensat potser és millor perquè a vegades quan ens quedem en silenci som més capaços de captar el que no captaríem amb les forces posades en cantar i cridar.

No podem parlar del concert sense esmentar els perfectes convidats de la nit.

Comença la festa l'Orquestra Fireluche que ens fa un regal per les orelles tocant un Per mars i muntanyes que si nosaltres pensàvem que no podia ser més delicat, ells l'han dut a un altre nivell. Els sentits a flor de pell només començar!!

L'Anna Roig va ser l'encarregada d'obrir un Déjà-Vu com encara no havíem vist, en francès i molt sensual mentre els quatre Amics intentaven seduir-la.

El Cesk Freixas abans de tot va viure un moment ben emocionant amb la dona que treballa fent de home que treballa fent de gos, i després va cantar la seva cançó tot rebent amb tones d'il·lusió el confeti que el gos llençava.

El Lluís Gavaldà mig emprenyat va entonar una versió coral d'Agost que va posar la pell de gallina a tothom seguida de Rejkjavic, que amb la seva veu ben dolça prenia un tacte diferent i ens podia haver acariciat a tots les galtes si hagués tingut mans, la cançó.

En Sanjosex comparteix amb nosaltres i els Amics una bella cançó amb una bella lletra que reclama la possibilitat de deixar-se endur sense haver de decidir i sentir que el llit ens porta on vulgui. Tot seguit apareix al mig d'Armengol, es perd una mica en la lletra, però no passa res, perquè la nit és tota una festa.

La Judit Nedderman fa les delícies d'en Ferran que per fi ha retrobat la seva Marta. En Joan Enric s'exalta perquè ell que hi és cada dia de cop se sent apartat. La veu de la Judit ens encisa, en directe és encara millor!

I l'Orquestra Fireluche torna per omplir-nos les orelles amb sons nous a A vegades, que es converteix en un preludi del que hauria de ser el final del concert.

Les cançons que ja formen part de la nostra vida quotidiana, i que ens encanten, hi són, no fallen, ens fan vibrar, l'Exercici Seixanta, el Super Bon Noi, Les meves ex i tu, La merda se'ns menja (on un cop més es demostra que als concerts sempre hi ha més dones que homes!), el Tren Transsiberià quasi ens treu de la butaca!

No podem deixar de parlar del final apoteòsic amb el Jean-Luc que s'enfilava fins al sostre de l'Auditori. Tots els que érem allà compartíem una festa, érem a baix, però al mateix temps érem a dalt, compartint escenari amb tots els convidats i amb els Amics. Si no haguéssim estat tants, hi hauriem pujat a saltar tots plegats!

Els Amics gaudeixen, son a casa seva i han muntat una festa on no hi ha faltat de res, els millors amfitrions per tots els assistents a l'esdeveniment. Perquè segueixen sent ells. Sigui en un teatre, un auditori, un pavelló o en un recinte de festa major. Per això els estimem, perquè continuen sent els mateixos del primer dia. Perquè han pencat per arribar a casa nostra, perquè no han esperat que la sort i l'exit vingués sol. I per tot això els tornem amb abundància tot aquesta dedicació donant-los part del nostre temps fent cròniques, venint als concerts, somiant en com serà la propera cita, anant a saludar-los després dels concerts per donar-los les infinites gràcies.

Va ser una nit que no oblidarem mai, un concert d'aquells que sortiran a la biografia que potser un dia s'escriurà dels Amics, com un dia van fer Sopa de Cabra o Els Pets i podrem dir: "jo hi era, ho vaig viure, ho vaig cantar i ho vaig disfrutar...".

[Propera cita, el dilluns dia 7 al Palau de la Música. Aquests quinze dies que queden encara passaran coses. 
Estigueu a l'aguait, que les Amigues en volem muntar una una mica grossa per aquesta cita ben important!!]