Catalonautes

I per acabar de rematar el 2007 per aquesta setmana, un altre video.

Ells mateixos el penjaven al blog en motiu del començament de la gira de Roulotte Polar. És tan antic, que no surt ni en Dani!

Començaven els bolos de Catalonautes al 2005 amb aquest video:



http://amicsdelesarts.blogspot.com/2007/02/recordant-catalonautes.html

Curts

Sembla que aquesta setmana rememorem el 2007. Aquest cop tenim el mes d'abril, durant el qual els Amics van penjar un parell de curts interessants. En el primer, la incomunicació que ens assalta en aquest món. En el segon, veiem un home que intenta tocar el cel, o no.






el link perquè veieu el text que els acompanyava: http://amicsdelesarts.blogspot.com/2007_04_01_archive.html

Arròs bullit

Hem descobert que a "algun" dels Amics la olla li va marxar per potes força vegades. Si cliqueu al link, veureu una explicació "fácil y sencilla" de com fer l'arròs bullit (jo personalment, no tenia ni idea de que es feia així...).

http://amicsdelesarts.blogspot.com/2007/02/com-es-fa-larrs-bullit.html

Velles enquestes

Tornem amb el 2007...

Al maig de fa tres anys els Amics feien una enquesta preguntant a la audiència quines eren les seves cançons preferides...

Nombre de votants: 35 (ara 36, perquè acabem de comprovar que encara es pot votar!)

Si comptem que es devien votar a ells mateixos, serien 31. (o 32)

Cançó més votada: 36% amb un 17,14% dels vots. (16,67% després de votar nosaltres!)

El post al link de sota!

http://amicsdelesarts.blogspot.com/2007/05/qu-us-agrada-ms.html

300

Per allà al 2007, els Amics de les Arts penjaven aquest video per celebrar els 300 amics al MySpace.

Com aquell qui diu, tocaven encara al sofà de casa i els escoltava un públic quasi anònim.

Tres anys després, tenen 16.838 amics al Facebook,
3.219 amics al Myspace,
2.243 seguidors al Twitter.

Han omplert unes 2.200 places al Palau,
i son impossibles de calcular totes les omplertes en d'altres sales.

Han fet petar la Bam amb 18.000 persones,
festes majors,
concerts a la fresca,
concerts en pavellons.

Crec que "no hase falta disir nada más",
s'han fet grans. Molt grans!!!

Per cada persona, un somriure d'orella a orella. I si tots somriguessim al mateix temps, quanta llum que ens estalviariem!!

Un xafarder relacions públiques.

Bernat Añaños Martínez, estudiant de Publicitat i Relacions públiques, fa la seva pròpia crònica sobre els Amics al seu blog, Avui i demà.

Un fragment diu així:

Eren sons i lletres que et deixaven veure la vida i els problemes d’una forma espontània i familiar, i això et feia desconnectar del “teu món” i entrar en una aureola que em permetia descansar del mateix.

Poc a poc, passaven els mesos i interioritzaves cada un dels caràcters de les cançons. Les sentia com a meves, perquè com una medicina en la que confies quan et treu d’una pulmonia, passa el mateix amb una lletra que et treu del teu “planeta NO piruleta”.

Com que és estudiant de publicitat, en el seu blog podreu trobar la mar i més d'anuncis originals, curiosos i diferents. Tant en video com en fotografíes. El món de la publicitat és ben interessant, i així com per vendre i fer diners es fan coses moralment molt qüestionables, també s'en fan de divertides i interessants i fins-i-tot boniques! 

Xafarderisme en vena

Recordeu la Clàudia que va intentar ser Marta al concert del Privat??

Doncs ella té un blog on fins ara ha estat explicant tota l'experiència del concurs de Martes tot començant per com va descobrir els Amics en una classe de informàtica tot veient A vegades.

Cliqueu aquí per entrar al blog: http://semimarta.wordpress.com/

I un petit fragment del primer post:

I tot va començar en una classe d’informàtica de 4rt d’ESO sobre la web 2.0 (casualment). A la meitat de la classe, perduda entre apunts en el word, apunts a la llibreta i estrés per els examens finals, una de les meves amigues m’agafa el braç. Veig que fa una cara d’alegria i uns ullets de contenta, veig que ha conectat els auriculars de l’iPod a l’ordinador (d’amagat del professor, lògicament) i té minimitzada una pàgina del youtube. Tot seguit em diu:

-Escolta aquests tios, que són molt bons! 

Em poso un dels seus auriculars i de cop ellà maximitza una pàgina del youtube. El títol de la canço és “A vegades”. L’escolto amb atenció, una lletra superxula-penso-, quatre nois van ballant al ritme de la música formant en conjunt un videoclip original i diferent. Són bons, vaig pensar, MOLT BONS! Són diferents de tot el que he sentit fins ara!

Hem d'afegir que en el mateix post que hem citat, després parla del que ens ha passat a molts: que no podem deixar de parlar dels Amics a tota hora, que encara que sona estrany dir-ho, és com una mena d'enamorament. Els tens al cap i et surten a la mínima. Que si els Amics fan això, que si aquest es actor, i l'altre és ambientòleg... Vaja, que Clàudia, compartim clarament amb tu aquesta dèria que no et deixa parar de parlar-ne!!

Aprofitem que hem esmentat el concurs de Martes per recordar-vos el CONCURS X, i us animem a participar-hi!

La Marquesa

Escrutinant entre els comentaristes del blog dels Amics, anem trobant perles. Avui presentem un blog molt interessant d'una noia que es diu Laia. En el seu blog, tal com es presenta, parla de tot el que a ella li dona la reial, o marquesal, gana. Va fer una crònica sobre el concert al Privat, aquell en el que va sortir la primera Marta.

Aquest és el link a la crònica: http://www.lamarquesa.cat/2010/07/24/els-amics-de-les-arts-en-privat/

i recomanem molt especialment tot el blog perquè la Laia és molt fresca i s'expressa (amb una sintaxi excel·lent) amb molta claredat i "desparpaju".

Una xafardera sincera.

Aquest cop no ens ho ha enviat ningú, ens ho hem trobat, 

la Laura Agustí que és Estudiant de Realització Audiovisual i multimèdia a l'ERAM (UdG) i guionista i fotògrafa aficionada (la foto de l'esquerra és seva), parla breument dels Amics en el seu blog en un post sobre tornar a començar i trobar-se aliats microscopis anomenats cançons que viuen en ipods, mp3 i iphones. El seu blog és: http://sincerament.com 

En veritat, fa temps que conec als Amics de les Arts. Havia escoltat algunes cançons, però com tothom, allò que les sents de fons i no hi pares atenció. Un dia, vaig decidir baixar-me el Spotify, i em va donar per buscar-los. I em van agradar. Em van agradar bastant. Aquella música era força diferent de la que estava acostumada a escoltar. I ara m’hi he enganxat. M’encanta que es produeixin els videoclips ells mateixos i que pengin videos making-off al Youtube. Són uns cracks. Jo de gran, vull ser com ells!

Això ha estat un petit furt, però recordem que si en teniu ganes, podeu explicar-nos la vostra història de com vau començar a escoltar els Amics o qualsevol cosa que volgueu expressar en relació amb ells escrivint un mail a: lesamiguesdelsamics@gmail.com, amb assumpte XAFARDER. 

Primer concurs X de les Amigues dels Amics.

És un concurs d'endevinalles?

De dictats?

De pistes?

No!

És un concurs de nivell Z de català!!

Tranquils, no proposem un cangur literari, no s'hi apuntaria gaire gent...

El que nosaltres proposem és:

CANTA L'EXERCICI SEIXANTA!!

Dit això, quin és l'objectiu?

El primer de tot i imprescindible: passars-'ho bé i riure'ns molt de nosaltres mateixos i mateixes.

Segon: tenir uns quants videos sempre online de gent cantant l'Exercici Seixanta, perquè es veu que la gent no s'hi atreveix!!

Tercer: comprovar que tots i totes si no tenim el nivell Z,com a mínim tenim el D!

Què s'ha de fer doncs???

Arraplegar una càmara de video, uns quants amics, o no, la cançó Exercici Seixanta, o no, perquè segur que hi ha art per donar i vendre i ho podeu fer a capella!

Fer un video cantant l'Exercici Seixanta amb tota l'emoció, flipació i interpretació que us surti de l'ànima. (es pot escollir un fragment)

Penjar-lo a una web que permeti penjar el vídeo al blog quan ens en hagueu passat el link.

Gaudir i riure amb els vídeos que altres hauran fet.

Un cop tinguem uns quants participants es procedirà a fer votacions per saber qui s'endurà el premi (que encara s'ha d'acabar de definir).

En resum, tot el que heu de fer es posar davant de la càmara el que feu a casa o als concerts quan escolteu la cançó. 

Esperem els vostres vídeos,

que comenci l'espectacle!!

Trobada Blogaire!

La Marta de I love Amics de les Arts proposa una trobada de blogaires a la Garriga,

nosaltres no hi podrem ser,

però recolzem totalment aquesta iniciativa!!

Per més informació, al seu blog.

:D

(Ja frisem per dir-vos de què anirà el concurs...)

PRÒXIMAMENT...

CONCURS!

En direm les bases el dilluns,

mentrestant...

Us deixem que us moriu de ganes de saber de què anirà,

i mossegant-vos les ungles, les llengües i les dents 

perquè no teniu ni idea de què es pot tractar...

Hohohohoho:

Dolors i Manel 

P.S: Feu córrer la veu. 

Aquest serà un gran esdeveniment.

Apostuflant,

esgarrifant,

terrific,

AWESOME!

(apa, ara s'ens cola en Marshall per aquí...)

(si com a mínim fos en Barney...)

(Calla Manel!)

(Què passa, que aqui la llibertat d'expressió no existeix?)

(És que no cal que ens posem a fer publiques les nostres converses privades...)

(Perquè no? Ho fa tothom pel feisbuc, i es veu que a la tele ven molt.)

(Ja. Sí. Però aquest és un servei de qualitat, i a la gent poc li importa què ens passa de porta endins.)

(D'acooooord. Però  et toca a tu treure les escombraries!)

Arqueología

Avui recuperem un post que ens va agradar unànimament a les quatre persones que portem aquest blog, un post on els Amics ens explicàven que és lícit en música tant fer sempre el mateix com canviar-ho tot a cada nou CD. 

De totes maneres, jo sóc del parer que fer un canvi radical perquè sí, no em cola. No em va colar l'Avril Lavigne quan es va posar a tenyir-se de rossa i vestir de rosa i cantar cançons superflues sobre la novia que no has de tenir (parlo d'ella perquè és la primera que em ve al cap, estic segura que qualsevol de vosaltres em podria donar més exemples). 

És a dir, que estic a favor totalment de canvis d'estil, de plantejament, d'esperit, d'ànims i el que calgui, però que no sigui gratuït, que respongui a una evolució natural del cantant o grup i li poguem dir que gràcies per donar-nos lletres, músiques i noves formules per plasmar els nostres sentiments noves i lluents...

Dit això, aqui teniu, L'Amic Jack, del 30 de gener de 2008 i un fragment:

Qualsevol artista té la obligació moral d’estar en recerca constant. Repetir-se és un signe inequívoc d’aburgesament creatiu i de recerca d’estabilitat. Molts grups comencen fent us estil de música, llavors passen a un altre, es canvien el nom, es desfan, es tornen a ajuntar… Intentant buscar un lloc on es trobin còmodes. Quan topen amb la gallina dels ous d’or, o sigui, quan fan un disc que cobreix les seves expectatives artístico-vitals i que els hi permet aconseguir un grup (per molt reduït que sigui) de seguidors, s’enfronten amb un dilema: fer un disc semblant a l’anterior o moure’s, intentar sorprendre de nou. Malauradament, molts grups (sense citar exemples) trien el primer camí. I no ho veig com quelcom reprotxable (no sé si existeix aquesta paraula en català però ja se m’ha entès, no?): cadascú tira per on tira i hi ha gent que pensa que si una cosa t’ha funcionat “per què canviar-ho?”

La Marta ens ha enviat un parell de links del Llutú.

En el primer, en frikikerzo, que ja havia fer un vídeo de Per mars i muntanyes amb imatges d'en Son Goku, fa una compilació d'imatges de la temporada del barça 2008-2009 mixejada amb imatges dels Amics en concert.



En el segon, un barrufet una mica hiperactiu que s'ha respirat tota una bombona d'heli sencera canta el 4-3-3 a tooooota velocitat. És de 8crans8.



Gràcies a tots dos pel temps invertit en coses com aquesta!

I gràcies Marta per fernos-ho arribar!

Relacions Amicals. III

Els Amics porten un bateria de luxe!

En Ramon Aragall, ha treballat com a bateria amb una extensa multitud de grups, i té cançons pròpies, així com íntimes, profundes i molt interessants. Escolteu-les!

Notareu, els que teniu el CD que ell no surt en els crèdits... I es que ell va incorporar-se a la Bed&Banda per la gira.

Així que per tots vosaltres, en Ramon!

Un conte 2.0

Els Amics de les Arts es van desplaçar l'1 d'octubre a al Parc Tecnològic de la UdG, per celebrar el primer any del podcast "No en sabem res" tot explicant la seva història que s'ha anat construïnt gràcies a aquest medi que és l'internet a través del qual han aconseguit arribar a tantíssima gent.

És llarg, una horeta, però és molt interessant. Podem constatar que sí, que en tot principi de la vida d'un blog (i d'un escriptor, d'un músic, un pintor, un artista en suma), qui et llegeix ets tu, qui t'escolta ets tu, i si no estas tu sol, et comenten els teus quatre amics (de vegades ni això) fent-se passar per persones que no coneixes, i que amb treball, empenta, il·lusió i esforç diari, es pot arribar a tocar al Palau, exposar al Macba, o publicar un llibre a la Columna (no volem fer publictat, però és el primer que ens ve al cap!)

Aquest és el link per veure la xerrada:

http://www.sies.tv/video/el-relat-dels-amics-de-les-arts.html

A més, unes quantes persones van fer crònica de la xerrada. Són aquestes:

http://focdencenalls.blogspot.com/2010/10/el-relat-dels-amics-de-les-arts-un.html

http://edunomia.net/diari/edunomia/arxius/2010/un-conte-2-0-els-amics-de-les-arts.html

http://jesusmarti.blogspot.com/2010/10/el-relat-dels-amics-de-les-arts-un.html

http://jordipoater.wordpress.com/2010/10/01/els-amics-de-les-arts-exit-2-0-de-musica-en-catala-si-en-catala/

Gràcies a tots per compartir sempre les vostres impressions!

Entrevista Time Out

Els Amics dónen detalls prou superfícials i prou divertits a la vegada com per què tinguin cabuda en una entrevista.

Aquell tipus de dades que no et calen, que no en faràs res, que ni et va ni et ve perquè... en fi... perquè d'aquella informació no en faràs res. Però que sempre fa gràcia saber.

Una entrevista tematica de la mà de Begoña Garcia, per la secció Sexe Oral de la revista Timeout i amb una ilustració de Martín Tognola:

http://www.timeout.cat/barcelona/ca/7421/els-amics-de-les-arts

[...]Qui va viure l’experiència d’untar la parella amb foie gras, que canteu a Déjà-vu?

Ferran: Jo crec que això no neix d’una experiència, sinó d’un mite.

Eduard: La gastronomia i el sexe, ben combinats, van de la mà!

Joan Enric: És cert que la combinació de sopar íntim i vi blanc és ideal perquè passin coses després; és màgica.

Dani: Jo hi estic d’acord. Els millors claus vénen després d’un sopar romàntic![...]

Canta el cumpleaños felis!

Avui és l'aniversari de la Violant! No direm quina edat té perquè volem respectar la seva intimitat, però podem explicar que la suma dels dos dígits fa 5!

En fi, feliciteu-la molt...

Aprofitem l'avinentesa per demanar formalment als Amics que tornin a penjar cançons extraviades que ja no es poden descarregar...

parlem de:

Flix flus fluorescent,
Catalonautes
i l'Exèrcit de la Xamfaina.

I evidentment no podem oblidar la maqueta Esbart Dansaire Dance Club.

La PREDDC no oblida el seu objectiu i sabem del cert que no som les úniques que se sumen a la causa...

P.D: L'altre dia vam tenir una relliscadeta tècnica i vam penjar això abans d'hora. Tot i que vam arranjar-ho rapidissimament, la Marta va tenir temps de veure-ho i ens va enviar un mail felicitant a la Violant, amb un muntatge fotogràfic molt bonic que us ensenyem a continuació!! Gràcies Marta, ets un sol!

Un xafarder anomenat Guillem, llegeix el xuriguera.

Fins ara haviem tingut només Xafarderes, ens arriba el primer Xafarder! En Guillem, que no sabem d'on és, ni si té un blog, ni quina carrera fa però ens explica això:

Hola Amigues!

Jo vaig conèixer els Amics de les Arts passejant pel MySpace. Però va ser a partir de sentir Jean-Luc a RNE4 que em vaig comprar el disc. Tal com passa sovint, acabes descobrint cada una de les cançons i te'n queda una de clavada al cervell. A mi, al final, la que se m'ha quedat dins i ja és part de mi és Exercici Seixanta, o sigui que si algun dia faig una altra carrera podré demanar-me els crèdits de lliure elecció.

De fet, que la secció es digui Un xafarder llegeix el Xuriguera m'ha fet molta gràcia.

Fins aviat,

Guillem.

Ibai Acevedo

Ibai Acevedo, l'artista de només 26 anys que va fer la portada guanyadora d'un premi enderrock.

Fa grans fotos, té un myspace, i portofolio. Us deixem una petita mostra del seu treball, la resta aquí. Es defineix a ell mateix com un creador de somnis... I és veritat que les seves fotos són totes com d'un altre món...

És una mica com els Amics, no té cap sessió de fotos igual que una altra! Ens agrades Ibai!

Una xafardera!!

La Marta també ens envia la seva crònica Xafardera, gràcies Marta!

Us recordem la direcció del seu blog, amb tota mena de continguts: http://iloveamicsdelesarts.blogspot.com

Jo abans de escoltar els amics de les arts,escoltava els Manel, era el meu grup preferit però va ser escoltar les primeres cançons i anar a un concert seu i es van tancar a fer el disc. Després el meu germà va trobar els amics de les arts jo els vaig escoltar i no m'agradaven massa, pèro al veure els videoclips de L'home què treballa fent de gos i el de A vegades i també els videos de els amics a la platja i els amics van cap  a l'estudi, em vaig  enamorar d'ells i em vaig possar a escoltar totes les seves cançons i cada cop m'agradaven més. Sobretot les meves preferides són: Armengol, Per mars i muntanyes, Reykjavík, L'Home que treballa fent de gos, A Vegades, Jean-Luqc i Un Dissabte Qualsevol. Ara ells per mi són una gran part de la meva vida. La resta ja la coneixeu com vaig anar al primer concert,com els vaig coneixer personalment,quan els hi viag regalar les samarretes.Ara ja en porto 3 de concerts i espero arribar als 5 abans de què s'acabi la gira perquè ells s'ho mereixen tot.

Mitjons petons i americanes 

Marta

Orsai? Martin Códax?

En un post del 2008 els Amics ens explicaven que s'havien deixat una ampolla de Martín Codax a l'estudi i que possiblement se la veurien pel matí abans de gravar, per estar ben contents,  i tenir moooolt bons resultats a l'estudi. Gràcies Jotabe per fernos-ho notar!

Així que certament, Martín Codax és un vi, en fi, una marca de vi.

Però abans de ser un vi, Martín Códax havia estat quelcom ben diferent, havia estat abans de tot, una persona. Havia estat un joglar gallec, de entre mitjans del S XIII i principis del S XIV. No se'n sap gran cosa, però va escriure un munt de cançons amb lletra i partitures de les quals se n'han fet gravacions i publicat CD's.

A tot això, l'altre dia, fa un parell de setmanes, nosaltres que som poc expertes en futbol, i veient el partit del Barça, una paraula que va dir el locutor de la ràdio ens va cridar l'atenció. Va dir: ORSAI. I jo que m'incorporo i dic, "com? què vol dir?" i ens expliquen que vol dir off side (fora de joc)*, i per una raó que no ens van saber explicar, o que no vam entendre, alguna gent li diu Orsai.

Aleshores tota la saviesa i la veritat del món va venir a nosaltres. El secret de la existència de la humanitat se'ns va presentar en forma de visió.

"A la dreta Martin Códax provant d'evitar l'Orsaaaaai!" 

Claaar!!

Jo que ja havia investigat qui era Martin Códax, i pensant que Orsai devia ser un tipus de monstre mitològic, ja que no havia trobat informació enlloc, m'imaginava un trobador corrent per l'herba del Camp Nou evitant un gros ogre corrent pel terreny de joc.

Res més lluny de la realitat.

Tota la veritat rebel·lada ens ha vingut a dir que entre tots els jugadors del partit que es juga a 4-3-3, el Martín Codax, s'escarrassa a evitar que es facin jugades fora de joc, tot fent un joc net. Que extrapolat al doble sentit, o no tan doble, de la cançó**, vindria a dir que sí, que anem a lligar juguem a seduir-nos, però fent-ho bé, sense sobrepassar límits, sense subestimar la persona que ens ocupa, sense humiliar i sense creure'ns millors que l'altre o altra. Al cap i a la fi, seduir és un joc. Millor deixar les trampes per altres entreteniments.

*si ens equivoquem i hi ha algún entès en futbol a la sala, que ens ho digui siusplau!

**és una hipòtesi, una lectura lliure i probablement anada de l'olla de l'equip de redacció de les Amigues dels Amics, cada persona té una lectura diferent de qualsevol text, una situació inspirada per les expressions "joc net" i "lligar". En realitat no tenim ni idea de què passava pel cap dels Amics quan van escriure la lletra de la cançó

Il fut un temps...

És a dir... hi va haver un temps:

En que tots els títols començaven amb R. Ara començaran amb la lletra que els hi surti a ells de començar, ens agraden massa les R i no les voldriem desgastar!

Dit això...

Il fut un temps...

en que els Amics es preguntaven si els visitants del sou blog eren o no fantasmes incapaços de deixar comentaris...

El desembre de 2006, aquí.