Xafarderisme en vena

Recordeu la Clàudia que va intentar ser Marta al concert del Privat??

Doncs ella té un blog on fins ara ha estat explicant tota l'experiència del concurs de Martes tot començant per com va descobrir els Amics en una classe de informàtica tot veient A vegades.

Cliqueu aquí per entrar al blog: http://semimarta.wordpress.com/

I un petit fragment del primer post:

I tot va començar en una classe d’informàtica de 4rt d’ESO sobre la web 2.0 (casualment). A la meitat de la classe, perduda entre apunts en el word, apunts a la llibreta i estrés per els examens finals, una de les meves amigues m’agafa el braç. Veig que fa una cara d’alegria i uns ullets de contenta, veig que ha conectat els auriculars de l’iPod a l’ordinador (d’amagat del professor, lògicament) i té minimitzada una pàgina del youtube. Tot seguit em diu:

-Escolta aquests tios, que són molt bons! 

Em poso un dels seus auriculars i de cop ellà maximitza una pàgina del youtube. El títol de la canço és “A vegades”. L’escolto amb atenció, una lletra superxula-penso-, quatre nois van ballant al ritme de la música formant en conjunt un videoclip original i diferent. Són bons, vaig pensar, MOLT BONS! Són diferents de tot el que he sentit fins ara!

Hem d'afegir que en el mateix post que hem citat, després parla del que ens ha passat a molts: que no podem deixar de parlar dels Amics a tota hora, que encara que sona estrany dir-ho, és com una mena d'enamorament. Els tens al cap i et surten a la mínima. Que si els Amics fan això, que si aquest es actor, i l'altre és ambientòleg... Vaja, que Clàudia, compartim clarament amb tu aquesta dèria que no et deixa parar de parlar-ne!!

Aprofitem que hem esmentat el concurs de Martes per recordar-vos el CONCURS X, i us animem a participar-hi!