Es busquen (tant professionals com amateurs) fotògrafs, dibuixants, il·lustradors i gent aficionada al muntatge que tingui entre els seus treballs alguna cosa que tingui a veure amb els Amics, per començar a "aglutinar-los" a la seva pàgina corresponent... envieu-nos un mail a: lesamiguesdelsamics(arroba)gmail.com, o deixeu-nos un comentari.

dimarts, 30 d’agost del 2011

Déjà-vu. Què hi diuen?

Hola amics i amigues! Ho sabem, fa molt que no estem actives, l'estiu, la calor, la platja, el sol, ens tenen les neurones fregides. Fa uns dies ens vam reunir i vam pensar alguns continguts que ens agradaria molt desenvolupar per penjar-los aquí i reviscolar el blog però els anirem fent a poc a poc, tant com bonament el nostre temps i ocupacions ens ho permetin. 

Avui, per començar amb bon peu abans de tornar a la càrrega amb les obligacions que ens ocupen us volem oferir la traducció del que diu en Ferran al principi de Déjà-vu. A més, també us deixem la traducció del que va dir l'Anna Roig al concert de l'Auditori de Sant Cugat.

No cal que diguem que Déjà-vu és una cançó que adorem, estimem i apreciem.

Fe d'errates: La Teresa ens va deixar un comentari en aquest mateix post per dir-nos que no és en Ferran qui fa la veu en francès, si no un tal Pere. Gràcies Teresa! 




Text original de Déjà-vu:
Un chien, un homme barbu qui crie et gesticule au bout de la rue. Que est ce qu'il y arrive à cet homme là? ce demandent les passants babauds. Le chien ne le regarde pas. De l'autre bout de la rue une jeune fille sans ipod pousse un faible soupir. Avec un geste enflammé, presque électrique, le chien clignote et la regarde fixement. Il n'y a pas de hasard, il s'agit simplement de la grandeur de ce qui est petit.
Un gos, un home barbut que crida i gesticula al final del carrer. Què li passa a aquest home? es pregunten els passants babaus. El gos no el mira. De l'altra punta del carrer una noia sense iPod deixa anar un feble sospir. Amb un gest encès, quasi elèctric, el gos acluca els ulls i la mira fixament. L'atzar no existeix, es tracta simplement de la grandesa del que és petit.
Text de l'Anna Roig a Sant Cugat:
Ils étaient quatre, ils étaient beaux, ils sentaient le parfum, je les ai vu venir de loin. Ils m'ont souri, moi j'ai rougi, et tel qu'ils me sont apparus, j'ai cru avoir un déjà vu.
Eren quatre, eren bells, feien olor de perfum, els vaig veure venir de lluny. Em van somriure, vaig envermellir, i tal com em van aparèixer, vaig creure tenir un “déjà vu”.