Avui que tenim poca feina, les Amigues fem una petita recerca.

És una recerca poc seriosa, i de fet, no és sobre els Amics, però hi té a veure.

Com que encara trigarem una mica a saber què han fet amb aquests vestits i barrets tan elegants, potser ens en podem fer una idea amb els següents videoclips...

Els presentem sense ordre ni concert, sense criteri ni preferències. Si sabeu de més videoclips amb vestits i barrets elegants, ens els podeu dir en els comentaris.

Suit up!

Tequila, de Café Quijano



Cuando te conocí, d'Andrés Calamaro



Get Back, dels Beatles



tot fent un homenatge als anteriors i envoltats d'una pila d'amics: Un dimecres qualsevol, d'Els Pets



Makes me wonder, de Maroon 5



Angie, dels Rolling Stones



You rock my world de Michael Jackson



És inútil continuar, de Sau



I per acabar, la cançó de l'especial 100 episodis de How I met your mother, Nothing suits me like a suit, cantada per Neil Patrick Harris.

Enquesta sobre els Amics de les Arts

Ahir vam rebre un comentari al blog de la Laura Agustí, que té un blog i és estudiant de... no ho sabem. Resulta que amb un grup de classe a la universitat han de fer un pla de marketing i per dur-lo a terme s'ha de fer un estudi de mercat. Per fer un estudi de mercat, es fan enquestes (no en sabem res, però suposem que també es duen a terme altres accions).

Doncs bé, el grup de la Laura han decidit fer aquest pla de marqueting sobre Els Amics de les Arts. Necessiten que més de 100 persones hagin contestat l'enquesta abans de que comenci desembre!

Nosaltres ja l'hem feta, i pren realment molt molt poquet de temps. No us heu de registrar enlloc i fins-i-tot si voleu ajudar una mica més, podeu passar-la a més gent!

Aquest és el link per l'enquesta: http://spreadsheets.google.com/viewform?formkey=dFFJbWswcjNoREJmVzBHR0pGajVuUUE6MQ

La Laura durant el transcurs de l'any ens anirà dient una mica com els hi va el treball i així tindrem resultats de l'enquesta i del pla de marqueting.

Gràcies per col·laborar amb ella i la resta del seu equip!!

Parlem-ne!

Amics (i vull dir tots els amics, tant els que ens fan feliços a tots, com  tots i cada un que s'han declarat seguirdors incondicionals dels Amics), això que estem vivint és molt gran. És històric, apostuflant, al·lucinant. Per no ser originals, hem de dir que heu fet quelcom dificilment igualable!!

S'acaben entrades, s'han fet 100 concerts, hi ha una reedició del Bed&Breakfast, Per mars i muntanyes en japonès, 20.902 amics dels Amics al facebook i segur que demà la xifra ja s'haurà desfassat un cop més... I at  least but not last, hi ha un "segon" concert (segon entre cometes, perquè de fet es farà primer però es va organitzar després, per tant es segon en ordre d'aparició però primer en ordre de dies) al Palau de la Música.

El cas és que els Amics esteu creant històries. A mida que heu anat creixent cap amunt i cap als costats, heu anat abraçant una pila d'amics que us segueixen, que s'emocionen, que canten, que es fan feliços amb vosaltres, nens, nenes, adults i adultes. Molta d'aquesta gent, seguint el vostre costum, també s'han posat a fer cròniques dels SEUS concerts, ja no només vostres, de tothom. Els concerts deixen de ser únicament del grup per passar a ser de tots. Tots els que hem cregut que les nostres vivències eren prou importants com per explicar-les, ho hem fet. Cròniques, fotos... Històries que ara planegen per internet, en diaris personals, diaris de la ciutat, dibuixos... La grandesa que teniu és que si ja els altres grups creen històries, amb vosaltres hem tingut la possibilitat de publicar-les (o més ben dit ens hem dit que perquè no nosaltres també?)  de tenir una espècie d'editor, que al cap i a la fi hem estat nosaltres mateixos, que ens ha permès expressar-nos i viure encara més l'experiència Amical.

En aquesta història hi ha moltíssims personatges, hi ha el Dani, l'Eduard, el Ferran i el Joan Enric, i el Kurti, i l'Aleix, el Pol, el Marcel, el Genís, l'Andrés, en Ramón (ho sentim si oblidem algú de la banda), però també la Gemma, (ara no recordem el nom de la segona Marta, però si que era rossa i que  conduïa un cotxe en el seu video! ho sentim!) la Marta de iloveamicsdelesarts, la Claudia, que tot i que sempre serà una  Clàudia sencera, es presenta com a semiMarta, l'Ibai Acebedo, la Marquesa, nosaltres mateixes, i tota la resta de gent que ha fet cròniques, les ha penjat i Sant Tornem-hi amb un altre concert,  i els i les que expressen els seus sentiments i la seva alegria tant al facebook com al blog en els comentaris. Encara ens quedem curtes, perquè la llista que nosaltres hem fet és plena d'absències i sabem que ens oblidem d'un muuuuunt de gent que no hi hauria de faltar..

Sempre des de la màxima subjectivitat que podem oferir ens quedem curtes en paraules. Un crític musical o una persona sociòloga probablement podria analitzar millor tot el que està passant. Nosaltres optem per no analitzar-ho. És bonic de viure, i tenim la sort d'estar vivint-ho ara. Alguns de la nostra quinta (mitjans-finals dels 80) a vegades ens fa ràbia haver-nos perdut als Sopa, o a Sau o als Pets dels inicis perquè erem massa petits per experimentar-los, o potser no haviem ni nascut. Ara ens toca a nosaltres sentir en la nostra pell l'experiència de sentir un grup, la seva música i el seu feedback ben nostre. Les generacions posteriors ens envejaran. Podrem dir que nosaltres vam viure aquell estiu de 2010 en que els Amics us vau fer enormes, aquell estiu en que Beds&Breakfasts, Jean Luc's i Exercicis Seixantes van començar a ressonar per tota Catalunya, per fer-se part de la vida de moltíssims milers de persones.

Les Amigues dels Amics

El temps ens empaita!

Que no sonin les alarmes. Seguim vives i el blog té la intenció de seguir estant-ho.

Tot i així, cal dir que som persones, i joves i joves implicades. I com a persones joves, a més de blogs tenim estudis, feines, pastorets, caus, feinetes extres, treballs per fer, consells escolars, amics. I al final, queda poc temps per dedicar als blogs personals i al de les Amigues.

Així que hem decidit unànimament que si ho fem, ho hem de fer bé. Les últimes setmanes ens hem dedicat a fer una mica massa de copiar-enganxar i no ens agrada. Volem posar més de la nostra part, fer posts més elaborats, amb contingut, amb algún sentit. És per això, que tot i a risc de perdre audiència, públic, seguidors preferim fer els posts més espaiats però més treballats.

El concurs X segueix actiu, de noment, hem rebut un video, de la Marta de iloveamicsdelesarts, que no desvetllarem encara per no influenciar en cas que volgueu participar!

Tot i així, seguim receptives a qualsevol proposta, arxiu secret amb qui topeu que trobeu interessant per penjar al blog, cròniques, fotos, dibuixos. Qualsevol material serà benvingut!

Prometem que els dies que per obra del destí tinguem més temps de l'habitual, penjarem coses i buscarem coses que el món encara no hagi trobat!

Avancem que les amigues dels Amics serem als concerts de Sant Cugat i del Palau de la Música, i no podem esperar a ser-hi!! Quan siguem més a prop d'aquests concerts, llençarem una petita crida per què els Amics ens puguin distingir a tots entre el públic...

Fins ben aviat!!

Les amigues dels Amics

Catalonautes

I per acabar de rematar el 2007 per aquesta setmana, un altre video.

Ells mateixos el penjaven al blog en motiu del començament de la gira de Roulotte Polar. És tan antic, que no surt ni en Dani!

Començaven els bolos de Catalonautes al 2005 amb aquest video:



http://amicsdelesarts.blogspot.com/2007/02/recordant-catalonautes.html

Curts

Sembla que aquesta setmana rememorem el 2007. Aquest cop tenim el mes d'abril, durant el qual els Amics van penjar un parell de curts interessants. En el primer, la incomunicació que ens assalta en aquest món. En el segon, veiem un home que intenta tocar el cel, o no.






el link perquè veieu el text que els acompanyava: http://amicsdelesarts.blogspot.com/2007_04_01_archive.html

Arròs bullit

Hem descobert que a "algun" dels Amics la olla li va marxar per potes força vegades. Si cliqueu al link, veureu una explicació "fácil y sencilla" de com fer l'arròs bullit (jo personalment, no tenia ni idea de que es feia així...).

http://amicsdelesarts.blogspot.com/2007/02/com-es-fa-larrs-bullit.html

Velles enquestes

Tornem amb el 2007...

Al maig de fa tres anys els Amics feien una enquesta preguntant a la audiència quines eren les seves cançons preferides...

Nombre de votants: 35 (ara 36, perquè acabem de comprovar que encara es pot votar!)

Si comptem que es devien votar a ells mateixos, serien 31. (o 32)

Cançó més votada: 36% amb un 17,14% dels vots. (16,67% després de votar nosaltres!)

El post al link de sota!

http://amicsdelesarts.blogspot.com/2007/05/qu-us-agrada-ms.html

300

Per allà al 2007, els Amics de les Arts penjaven aquest video per celebrar els 300 amics al MySpace.

Com aquell qui diu, tocaven encara al sofà de casa i els escoltava un públic quasi anònim.

Tres anys després, tenen 16.838 amics al Facebook,
3.219 amics al Myspace,
2.243 seguidors al Twitter.

Han omplert unes 2.200 places al Palau,
i son impossibles de calcular totes les omplertes en d'altres sales.

Han fet petar la Bam amb 18.000 persones,
festes majors,
concerts a la fresca,
concerts en pavellons.

Crec que "no hase falta disir nada más",
s'han fet grans. Molt grans!!!

Per cada persona, un somriure d'orella a orella. I si tots somriguessim al mateix temps, quanta llum que ens estalviariem!!

Un xafarder relacions públiques.

Bernat Añaños Martínez, estudiant de Publicitat i Relacions públiques, fa la seva pròpia crònica sobre els Amics al seu blog, Avui i demà.

Un fragment diu així:

Eren sons i lletres que et deixaven veure la vida i els problemes d’una forma espontània i familiar, i això et feia desconnectar del “teu món” i entrar en una aureola que em permetia descansar del mateix.

Poc a poc, passaven els mesos i interioritzaves cada un dels caràcters de les cançons. Les sentia com a meves, perquè com una medicina en la que confies quan et treu d’una pulmonia, passa el mateix amb una lletra que et treu del teu “planeta NO piruleta”.

Com que és estudiant de publicitat, en el seu blog podreu trobar la mar i més d'anuncis originals, curiosos i diferents. Tant en video com en fotografíes. El món de la publicitat és ben interessant, i així com per vendre i fer diners es fan coses moralment molt qüestionables, també s'en fan de divertides i interessants i fins-i-tot boniques! 

Xafarderisme en vena

Recordeu la Clàudia que va intentar ser Marta al concert del Privat??

Doncs ella té un blog on fins ara ha estat explicant tota l'experiència del concurs de Martes tot començant per com va descobrir els Amics en una classe de informàtica tot veient A vegades.

Cliqueu aquí per entrar al blog: http://semimarta.wordpress.com/

I un petit fragment del primer post:

I tot va començar en una classe d’informàtica de 4rt d’ESO sobre la web 2.0 (casualment). A la meitat de la classe, perduda entre apunts en el word, apunts a la llibreta i estrés per els examens finals, una de les meves amigues m’agafa el braç. Veig que fa una cara d’alegria i uns ullets de contenta, veig que ha conectat els auriculars de l’iPod a l’ordinador (d’amagat del professor, lògicament) i té minimitzada una pàgina del youtube. Tot seguit em diu:

-Escolta aquests tios, que són molt bons! 

Em poso un dels seus auriculars i de cop ellà maximitza una pàgina del youtube. El títol de la canço és “A vegades”. L’escolto amb atenció, una lletra superxula-penso-, quatre nois van ballant al ritme de la música formant en conjunt un videoclip original i diferent. Són bons, vaig pensar, MOLT BONS! Són diferents de tot el que he sentit fins ara!

Hem d'afegir que en el mateix post que hem citat, després parla del que ens ha passat a molts: que no podem deixar de parlar dels Amics a tota hora, que encara que sona estrany dir-ho, és com una mena d'enamorament. Els tens al cap i et surten a la mínima. Que si els Amics fan això, que si aquest es actor, i l'altre és ambientòleg... Vaja, que Clàudia, compartim clarament amb tu aquesta dèria que no et deixa parar de parlar-ne!!

Aprofitem que hem esmentat el concurs de Martes per recordar-vos el CONCURS X, i us animem a participar-hi!

La Marquesa

Escrutinant entre els comentaristes del blog dels Amics, anem trobant perles. Avui presentem un blog molt interessant d'una noia que es diu Laia. En el seu blog, tal com es presenta, parla de tot el que a ella li dona la reial, o marquesal, gana. Va fer una crònica sobre el concert al Privat, aquell en el que va sortir la primera Marta.

Aquest és el link a la crònica: http://www.lamarquesa.cat/2010/07/24/els-amics-de-les-arts-en-privat/

i recomanem molt especialment tot el blog perquè la Laia és molt fresca i s'expressa (amb una sintaxi excel·lent) amb molta claredat i "desparpaju".

Una xafardera sincera.

Aquest cop no ens ho ha enviat ningú, ens ho hem trobat, 

la Laura Agustí que és Estudiant de Realització Audiovisual i multimèdia a l'ERAM (UdG) i guionista i fotògrafa aficionada (la foto de l'esquerra és seva), parla breument dels Amics en el seu blog en un post sobre tornar a començar i trobar-se aliats microscopis anomenats cançons que viuen en ipods, mp3 i iphones. El seu blog és: http://sincerament.com 

En veritat, fa temps que conec als Amics de les Arts. Havia escoltat algunes cançons, però com tothom, allò que les sents de fons i no hi pares atenció. Un dia, vaig decidir baixar-me el Spotify, i em va donar per buscar-los. I em van agradar. Em van agradar bastant. Aquella música era força diferent de la que estava acostumada a escoltar. I ara m’hi he enganxat. M’encanta que es produeixin els videoclips ells mateixos i que pengin videos making-off al Youtube. Són uns cracks. Jo de gran, vull ser com ells!

Això ha estat un petit furt, però recordem que si en teniu ganes, podeu explicar-nos la vostra història de com vau començar a escoltar els Amics o qualsevol cosa que volgueu expressar en relació amb ells escrivint un mail a: lesamiguesdelsamics@gmail.com, amb assumpte XAFARDER. 

Primer concurs X de les Amigues dels Amics.

És un concurs d'endevinalles?

De dictats?

De pistes?

No!

És un concurs de nivell Z de català!!

Tranquils, no proposem un cangur literari, no s'hi apuntaria gaire gent...

El que nosaltres proposem és:

CANTA L'EXERCICI SEIXANTA!!

Dit això, quin és l'objectiu?

El primer de tot i imprescindible: passars-'ho bé i riure'ns molt de nosaltres mateixos i mateixes.

Segon: tenir uns quants videos sempre online de gent cantant l'Exercici Seixanta, perquè es veu que la gent no s'hi atreveix!!

Tercer: comprovar que tots i totes si no tenim el nivell Z,com a mínim tenim el D!

Què s'ha de fer doncs???

Arraplegar una càmara de video, uns quants amics, o no, la cançó Exercici Seixanta, o no, perquè segur que hi ha art per donar i vendre i ho podeu fer a capella!

Fer un video cantant l'Exercici Seixanta amb tota l'emoció, flipació i interpretació que us surti de l'ànima. (es pot escollir un fragment)

Penjar-lo a una web que permeti penjar el vídeo al blog quan ens en hagueu passat el link.

Gaudir i riure amb els vídeos que altres hauran fet.

Un cop tinguem uns quants participants es procedirà a fer votacions per saber qui s'endurà el premi (que encara s'ha d'acabar de definir).

En resum, tot el que heu de fer es posar davant de la càmara el que feu a casa o als concerts quan escolteu la cançó. 

Esperem els vostres vídeos,

que comenci l'espectacle!!

Trobada Blogaire!

La Marta de I love Amics de les Arts proposa una trobada de blogaires a la Garriga,

nosaltres no hi podrem ser,

però recolzem totalment aquesta iniciativa!!

Per més informació, al seu blog.

:D

(Ja frisem per dir-vos de què anirà el concurs...)

PRÒXIMAMENT...

CONCURS!

En direm les bases el dilluns,

mentrestant...

Us deixem que us moriu de ganes de saber de què anirà,

i mossegant-vos les ungles, les llengües i les dents 

perquè no teniu ni idea de què es pot tractar...

Hohohohoho:

Dolors i Manel 

P.S: Feu córrer la veu. 

Aquest serà un gran esdeveniment.

Apostuflant,

esgarrifant,

terrific,

AWESOME!

(apa, ara s'ens cola en Marshall per aquí...)

(si com a mínim fos en Barney...)

(Calla Manel!)

(Què passa, que aqui la llibertat d'expressió no existeix?)

(És que no cal que ens posem a fer publiques les nostres converses privades...)

(Perquè no? Ho fa tothom pel feisbuc, i es veu que a la tele ven molt.)

(Ja. Sí. Però aquest és un servei de qualitat, i a la gent poc li importa què ens passa de porta endins.)

(D'acooooord. Però  et toca a tu treure les escombraries!)

Arqueología

Avui recuperem un post que ens va agradar unànimament a les quatre persones que portem aquest blog, un post on els Amics ens explicàven que és lícit en música tant fer sempre el mateix com canviar-ho tot a cada nou CD. 

De totes maneres, jo sóc del parer que fer un canvi radical perquè sí, no em cola. No em va colar l'Avril Lavigne quan es va posar a tenyir-se de rossa i vestir de rosa i cantar cançons superflues sobre la novia que no has de tenir (parlo d'ella perquè és la primera que em ve al cap, estic segura que qualsevol de vosaltres em podria donar més exemples). 

És a dir, que estic a favor totalment de canvis d'estil, de plantejament, d'esperit, d'ànims i el que calgui, però que no sigui gratuït, que respongui a una evolució natural del cantant o grup i li poguem dir que gràcies per donar-nos lletres, músiques i noves formules per plasmar els nostres sentiments noves i lluents...

Dit això, aqui teniu, L'Amic Jack, del 30 de gener de 2008 i un fragment:

Qualsevol artista té la obligació moral d’estar en recerca constant. Repetir-se és un signe inequívoc d’aburgesament creatiu i de recerca d’estabilitat. Molts grups comencen fent us estil de música, llavors passen a un altre, es canvien el nom, es desfan, es tornen a ajuntar… Intentant buscar un lloc on es trobin còmodes. Quan topen amb la gallina dels ous d’or, o sigui, quan fan un disc que cobreix les seves expectatives artístico-vitals i que els hi permet aconseguir un grup (per molt reduït que sigui) de seguidors, s’enfronten amb un dilema: fer un disc semblant a l’anterior o moure’s, intentar sorprendre de nou. Malauradament, molts grups (sense citar exemples) trien el primer camí. I no ho veig com quelcom reprotxable (no sé si existeix aquesta paraula en català però ja se m’ha entès, no?): cadascú tira per on tira i hi ha gent que pensa que si una cosa t’ha funcionat “per què canviar-ho?”

La Marta ens ha enviat un parell de links del Llutú.

En el primer, en frikikerzo, que ja havia fer un vídeo de Per mars i muntanyes amb imatges d'en Son Goku, fa una compilació d'imatges de la temporada del barça 2008-2009 mixejada amb imatges dels Amics en concert.



En el segon, un barrufet una mica hiperactiu que s'ha respirat tota una bombona d'heli sencera canta el 4-3-3 a tooooota velocitat. És de 8crans8.



Gràcies a tots dos pel temps invertit en coses com aquesta!

I gràcies Marta per fernos-ho arribar!

Relacions Amicals. III

Els Amics porten un bateria de luxe!

En Ramon Aragall, ha treballat com a bateria amb una extensa multitud de grups, i té cançons pròpies, així com íntimes, profundes i molt interessants. Escolteu-les!

Notareu, els que teniu el CD que ell no surt en els crèdits... I es que ell va incorporar-se a la Bed&Banda per la gira.

Així que per tots vosaltres, en Ramon!

Un conte 2.0

Els Amics de les Arts es van desplaçar l'1 d'octubre a al Parc Tecnològic de la UdG, per celebrar el primer any del podcast "No en sabem res" tot explicant la seva història que s'ha anat construïnt gràcies a aquest medi que és l'internet a través del qual han aconseguit arribar a tantíssima gent.

És llarg, una horeta, però és molt interessant. Podem constatar que sí, que en tot principi de la vida d'un blog (i d'un escriptor, d'un músic, un pintor, un artista en suma), qui et llegeix ets tu, qui t'escolta ets tu, i si no estas tu sol, et comenten els teus quatre amics (de vegades ni això) fent-se passar per persones que no coneixes, i que amb treball, empenta, il·lusió i esforç diari, es pot arribar a tocar al Palau, exposar al Macba, o publicar un llibre a la Columna (no volem fer publictat, però és el primer que ens ve al cap!)

Aquest és el link per veure la xerrada:

http://www.sies.tv/video/el-relat-dels-amics-de-les-arts.html

A més, unes quantes persones van fer crònica de la xerrada. Són aquestes:

http://focdencenalls.blogspot.com/2010/10/el-relat-dels-amics-de-les-arts-un.html

http://edunomia.net/diari/edunomia/arxius/2010/un-conte-2-0-els-amics-de-les-arts.html

http://jesusmarti.blogspot.com/2010/10/el-relat-dels-amics-de-les-arts-un.html

http://jordipoater.wordpress.com/2010/10/01/els-amics-de-les-arts-exit-2-0-de-musica-en-catala-si-en-catala/

Gràcies a tots per compartir sempre les vostres impressions!

Entrevista Time Out

Els Amics dónen detalls prou superfícials i prou divertits a la vegada com per què tinguin cabuda en una entrevista.

Aquell tipus de dades que no et calen, que no en faràs res, que ni et va ni et ve perquè... en fi... perquè d'aquella informació no en faràs res. Però que sempre fa gràcia saber.

Una entrevista tematica de la mà de Begoña Garcia, per la secció Sexe Oral de la revista Timeout i amb una ilustració de Martín Tognola:

http://www.timeout.cat/barcelona/ca/7421/els-amics-de-les-arts

[...]Qui va viure l’experiència d’untar la parella amb foie gras, que canteu a Déjà-vu?

Ferran: Jo crec que això no neix d’una experiència, sinó d’un mite.

Eduard: La gastronomia i el sexe, ben combinats, van de la mà!

Joan Enric: És cert que la combinació de sopar íntim i vi blanc és ideal perquè passin coses després; és màgica.

Dani: Jo hi estic d’acord. Els millors claus vénen després d’un sopar romàntic![...]

Canta el cumpleaños felis!

Avui és l'aniversari de la Violant! No direm quina edat té perquè volem respectar la seva intimitat, però podem explicar que la suma dels dos dígits fa 5!

En fi, feliciteu-la molt...

Aprofitem l'avinentesa per demanar formalment als Amics que tornin a penjar cançons extraviades que ja no es poden descarregar...

parlem de:

Flix flus fluorescent,
Catalonautes
i l'Exèrcit de la Xamfaina.

I evidentment no podem oblidar la maqueta Esbart Dansaire Dance Club.

La PREDDC no oblida el seu objectiu i sabem del cert que no som les úniques que se sumen a la causa...

P.D: L'altre dia vam tenir una relliscadeta tècnica i vam penjar això abans d'hora. Tot i que vam arranjar-ho rapidissimament, la Marta va tenir temps de veure-ho i ens va enviar un mail felicitant a la Violant, amb un muntatge fotogràfic molt bonic que us ensenyem a continuació!! Gràcies Marta, ets un sol!

Un xafarder anomenat Guillem, llegeix el xuriguera.

Fins ara haviem tingut només Xafarderes, ens arriba el primer Xafarder! En Guillem, que no sabem d'on és, ni si té un blog, ni quina carrera fa però ens explica això:

Hola Amigues!

Jo vaig conèixer els Amics de les Arts passejant pel MySpace. Però va ser a partir de sentir Jean-Luc a RNE4 que em vaig comprar el disc. Tal com passa sovint, acabes descobrint cada una de les cançons i te'n queda una de clavada al cervell. A mi, al final, la que se m'ha quedat dins i ja és part de mi és Exercici Seixanta, o sigui que si algun dia faig una altra carrera podré demanar-me els crèdits de lliure elecció.

De fet, que la secció es digui Un xafarder llegeix el Xuriguera m'ha fet molta gràcia.

Fins aviat,

Guillem.

Ibai Acevedo

Ibai Acevedo, l'artista de només 26 anys que va fer la portada guanyadora d'un premi enderrock.

Fa grans fotos, té un myspace, i portofolio. Us deixem una petita mostra del seu treball, la resta aquí. Es defineix a ell mateix com un creador de somnis... I és veritat que les seves fotos són totes com d'un altre món...

És una mica com els Amics, no té cap sessió de fotos igual que una altra! Ens agrades Ibai!

Una xafardera!!

La Marta també ens envia la seva crònica Xafardera, gràcies Marta!

Us recordem la direcció del seu blog, amb tota mena de continguts: http://iloveamicsdelesarts.blogspot.com

Jo abans de escoltar els amics de les arts,escoltava els Manel, era el meu grup preferit però va ser escoltar les primeres cançons i anar a un concert seu i es van tancar a fer el disc. Després el meu germà va trobar els amics de les arts jo els vaig escoltar i no m'agradaven massa, pèro al veure els videoclips de L'home què treballa fent de gos i el de A vegades i també els videos de els amics a la platja i els amics van cap  a l'estudi, em vaig  enamorar d'ells i em vaig possar a escoltar totes les seves cançons i cada cop m'agradaven més. Sobretot les meves preferides són: Armengol, Per mars i muntanyes, Reykjavík, L'Home que treballa fent de gos, A Vegades, Jean-Luqc i Un Dissabte Qualsevol. Ara ells per mi són una gran part de la meva vida. La resta ja la coneixeu com vaig anar al primer concert,com els vaig coneixer personalment,quan els hi viag regalar les samarretes.Ara ja en porto 3 de concerts i espero arribar als 5 abans de què s'acabi la gira perquè ells s'ho mereixen tot.

Mitjons petons i americanes 

Marta

Orsai? Martin Códax?

En un post del 2008 els Amics ens explicaven que s'havien deixat una ampolla de Martín Codax a l'estudi i que possiblement se la veurien pel matí abans de gravar, per estar ben contents,  i tenir moooolt bons resultats a l'estudi. Gràcies Jotabe per fernos-ho notar!

Així que certament, Martín Codax és un vi, en fi, una marca de vi.

Però abans de ser un vi, Martín Códax havia estat quelcom ben diferent, havia estat abans de tot, una persona. Havia estat un joglar gallec, de entre mitjans del S XIII i principis del S XIV. No se'n sap gran cosa, però va escriure un munt de cançons amb lletra i partitures de les quals se n'han fet gravacions i publicat CD's.

A tot això, l'altre dia, fa un parell de setmanes, nosaltres que som poc expertes en futbol, i veient el partit del Barça, una paraula que va dir el locutor de la ràdio ens va cridar l'atenció. Va dir: ORSAI. I jo que m'incorporo i dic, "com? què vol dir?" i ens expliquen que vol dir off side (fora de joc)*, i per una raó que no ens van saber explicar, o que no vam entendre, alguna gent li diu Orsai.

Aleshores tota la saviesa i la veritat del món va venir a nosaltres. El secret de la existència de la humanitat se'ns va presentar en forma de visió.

"A la dreta Martin Códax provant d'evitar l'Orsaaaaai!" 

Claaar!!

Jo que ja havia investigat qui era Martin Códax, i pensant que Orsai devia ser un tipus de monstre mitològic, ja que no havia trobat informació enlloc, m'imaginava un trobador corrent per l'herba del Camp Nou evitant un gros ogre corrent pel terreny de joc.

Res més lluny de la realitat.

Tota la veritat rebel·lada ens ha vingut a dir que entre tots els jugadors del partit que es juga a 4-3-3, el Martín Codax, s'escarrassa a evitar que es facin jugades fora de joc, tot fent un joc net. Que extrapolat al doble sentit, o no tan doble, de la cançó**, vindria a dir que sí, que anem a lligar juguem a seduir-nos, però fent-ho bé, sense sobrepassar límits, sense subestimar la persona que ens ocupa, sense humiliar i sense creure'ns millors que l'altre o altra. Al cap i a la fi, seduir és un joc. Millor deixar les trampes per altres entreteniments.

*si ens equivoquem i hi ha algún entès en futbol a la sala, que ens ho digui siusplau!

**és una hipòtesi, una lectura lliure i probablement anada de l'olla de l'equip de redacció de les Amigues dels Amics, cada persona té una lectura diferent de qualsevol text, una situació inspirada per les expressions "joc net" i "lligar". En realitat no tenim ni idea de què passava pel cap dels Amics quan van escriure la lletra de la cançó

Il fut un temps...

És a dir... hi va haver un temps:

En que tots els títols començaven amb R. Ara començaran amb la lletra que els hi surti a ells de començar, ens agraden massa les R i no les voldriem desgastar!

Dit això...

Il fut un temps...

en que els Amics es preguntaven si els visitants del sou blog eren o no fantasmes incapaços de deixar comentaris...

El desembre de 2006, aquí.

Racó cibernètic d'en Ciscu

En Ciscu Sola ens escriu passant-nos la informació del seu blog i ens explica que el títol d'aquest és un clar homenatge als amics, ja que el blog es diu Catalonautes. Aquest és un link directe als posts que tracten sobre els Amics, però recomanem tot el blog perquè és molt interessant!


Aquest és el seu blog, en el que es presenta així:

Benvolgudes/ts,

Catalonautes és un bloc sense cap tipus de pretensió i amb un nom poc original, ja que el nom és un furt dels tremendus Els Amics de les Arts, en part, culpables de la meva incursió al món dels Blocs.

Catalonautes no té cap temàtica concreta, és un BLOC de notes on vull escriure coses que em passen pel cap, coses que m’agraden molt i d’altres no tant o gens.

Catalonautes no vol ofendre ni molestar a ningú, només expressar el que sent i pensa del món, del país, del Barça, de la música, del circ, …

6Q (Ciscu Solà)

Aprofitem per penjar una prova de que l'home que treballa fent de gos existeix! No li agrada que li facin bromes... És un curt d'en Joan Enric i en Victor Correas, que es diu Manualidades.



I jo personalment, la Violant, he de dir que m'ha fet molta molta angúnia i no menjaré mai més quicos dels bars!!!

Ració forta de part de la Arcadia de Urías!

Fa dues setmanes i escaig, l'Urías, que té un blog molt interessant anomenat: La Arcadia de Urías, publicava el final de l'entrevista que va haver de reduir a una horeta i dividir en cinc on veiem els Amics fotre's una mica de mocs els uns als altres i apallissar-se vius amb la Nintendo tot rebel·lant anècdotes de cadascú (ehem, quasi, crec que molts ens vam quedar amb les ganes de saber alguna cosa més del Joan Enric!).

Gràcies Urías per contactar amb nosaltres, i per fer aquesta entrevista tant diferent de les altres!

Us deixem amb els quatre posts de la Arcadia on es pot veure l'entrevista i els posts que l'Urías va publicar en el mateix i els dos posts que els Amics li van dedicar:

Entrevista:

http://laarcadiadeurias.net/2010/09/02/entrevista-els-amics-de-les-arts-1/
http://laarcadiadeurias.net/2010/09/07/entrevista-els-amics-de-les-arts-2/
http://laarcadiadeurias.net/2010/09/09/entrevista-pirata-els-amics-de-les-arts-3a-parte/
http://laarcadiadeurias.net/2010/09/13/entrevista-els-amics-de-les-arts-4/

Posts de l'Urías:

Concert a Argentona: http://laarcadiadeurias.net/2010/08/24/els-amics-de-les-arts-en-la-garrinada-dargentona/
Sobre els Amics: http://laarcadiadeurias.net/2010/08/04/els-amics-de-les-arts/

Posts dels Amics parlant de l'Arcadia:

http://elsamicsdelesarts.wordpress.com/2010/09/16/els-amics-a-la-arcadia-de-urias/
http://elsamicsdelesarts.wordpress.com/2010/08/24/la-arcadia-de-urias/

Repte, es busquen idees!!

Benvinguts Amics internautes!

Fa un parell de dies ens plantejàvem un repte en aquest blog: aquest, tornat a explicar aquí.

Proposàvem que els visitants, vosaltres, els seguidors dels Amics que venen a parar aqui àvids d'informació, de curiositats, dels que us animeu a participar del nostre projecte, imaginéssiu amb el poder mental de les vostres neurones, fórmules per fer que els Amics de les Arts participin a les Amigues dels Amics d'alguna manera directa però poc implicadora de responsabilitat (ells tenen feina, estan ocupats, no els en posem més!). Amb totes les idees, farem un "metxembrat" per veure si fem alguna cosa... I en fi, sempre que a ells els vingui de gust i puguin, clar.

I si més no, ens ho haurem passat bé mentrestant... que com vam dir a la nostra presentació, és el principal objectiu d'aquest blog! :D

De moment s'ha proposat:

-Que expliquin anècdotes dels seus concerts.

-Que ells mateixos ens comentin sense dir-nos que són ells, i deixant pistes, perquè els lectors del blog provem de descobrir qui són i qui no són els autèntics Amics...

I per altra, banda, coses més complicades com:

-Fer una trobada de blogaires Amics, és a dir, de blogaires que tinguin blogs sobre els amics o que en parlin.

-Trobar-nos amb els Amics per fer un dinar + concert quan les aigües s'hagin calmat.

Aquesta última, no cal dir que seria fantàstica i ens faria fer un vuit-mil a tots... tot i així, seria inviable... us podeu imaginar QUANTÍSSIMA GENT voldria fer un dinaret més concert amb els Amics? Com ens ho fariem? Quant pà amb tomàquet que s'hauria de fer! Quanta cervesa hauria de córrer! Quant refresc de cola i quanta llimonada! Pobres Amics quin estrés amb tanta gent que hi voldria parlar... Hehehehe.

En fí, seguim esperant propostes!! GRÀCIES!!

Relacions Amicals. II

Avui, després del Pol, us presentem els The gramaphone allstars. Que perquè?

Doncs és que el Genís Bou, el Sidru Palmada, l'Andres Tosti i la Judit Nedderman, saxo, trombó, trompeta i veu de Jean Luc i Bed&Breakfast al CD respectivament, i els vents de la banda en concert, en formen part.
Toquen jazz i ens sona molt i molt bé!!

Els seus maiespeixos (gran relectura de la Glòria) particulars: Genís, Sidru, Judit, i l'Andrés no en té (o no l'hem sabut trobar), però segurament ara passarà a ser ben conegut per la seva versió de Jean-Luc en italià!  

Respirem un aire de nostàlgia futura...

Amics, amigues, des que l'estiu ha començat a acabar-se, avui que és 21 (publicarem això dilluns, o potser no, ja veurem al final) li queden dos escassos dies, plou, fa fresqueta, i a estones també fa xafogor, i núvol, i tot es torna estrany. Al mateix temps, salta la llebre, els Amics s'ens acomiaden al Palau. 

Sabíem que aquest dia arribaria. Que l'estiu s'acabaria i amb ell arribarien les apreciades vacances que els autors de les cançons que ens han acompanyat tot aquest any tant deuen esperar. "Hagués estat molt bé fer vacances i viatjar per un estiu etern", sobretot pels que hem seguit els Amics tot el que hem pogut (uns 20 vegades, d'altres quatre o cinc).

En fi, el cas és que tot i que queden uns quatre mesos pel dia en que tots farem un vuit-mil al Palau, ja hi ha una marea de seguidors, blogaires, comentadors, que agraeixen, s'emocionen, es comencen acomiadar escrivint a la bitàcola dels Amics. 

És aleshores que mires enrere i fas un recorregut a la velocitat de la llum des del moment en que vas descobrir la primera cançó, fins a imaginar-te com serà veure els Amics, la Bed&Banda i l'home que treballa fent de gos al Palau, passant pel dia que et van signar el CD, i penses: "uau!! un dia reia i m'entusiasmava amb el video de Déjà vu, i ara sents calfreds perquè ja tens la data de fins-aviat".

Sabem molt bé que no marxen del tot, és ben clar que el blog seguirà actiu, i que seguirem tenint notícies i que  s'ho estaran passant molt bé després de les vacances component, escrivint, estressant-se, delirant el nou CD que encara no ens podem imaginar.

Però trobarem a faltar aquest estiu tan bestial que tots junts hem viscut. Encara no ha acabat aquesta gira descomunal, i ja l'estem enyorant. És el que em va dir una vegada un bon amic meu: la Nostàlgia Futura...

Violant.

Relat xafarder

Avui tenim la mega crònica de la Yas, comentadora habitual del blog dels Amics i de la que ja hem parlat. Les seves altres cròniques les podeu trobar al seu apartat corresponent. Gràcies Yas per col·laborar!

El primer contacte que vaig tenir amb els Amics de les Arts sense saber que ho eren va ser pel facebook. Tenia amics que es posaven d'estat "tu vius al planeta piruleta" o "mitjons, petons i americanes" o encara "una espasa d'star wars i un os i flors i un dinosaure...". A mi em feia gràcia i m'encantaven les enumeracions, però no ho acabava d'entendre...

Un dia no recordo quan, molt probablement a finals del 2009 quan ja estava des de feia mesos a França, per casa escoltant la ràdio per internet vaig sentir una cançó en la qual deien moltes moltes paraules en francès. Em va fer moltíssima gràcia la idea, així que vaig intentar retenir-ne unes quantes i posar-les al google, a veure si em deia alguna cosa. Així vaig fer, i no sé com, vaig anar a parar davant un video de quatre penjats saltant sobre un "trampolí" i fent les tonteries varies que qualsevol desitjaria fer, i no fa. Recordo que s'em va quedar gravada ipso facto la frase "Et cantaré Jacques Brel des de la Torre Eiffel, farem com l'Amélie en moto per París!".

Aleshores d'un vídeo a l'altre vaig caure sobre l'A vegades, i després ja directament amb els Amics a la platja em vaig dir que aquells paios em queien molt bé! Vaig veure també el making off de l'Home que treballa fent de gos, però juer! No vaig aconseguir trobar el videoclip en si...

Després d'això els meus records no són molt clars. Quan vaig haver canviat de domicili, estant a Lió, recordo haver-me descarregat tot el descarregable de la pàgina web, i no em podia comprar el CD perquè a França no el venien! Així que després d'intentar trobar-los a l'Spotify i no trobar-los (al final van sortir, i tant si van sortir!), em vaig conformar amb tot el que ja tenia i em vaig dir que ja m'esperaria a tenir el CD... Perquè no me'l volia descarregar! Cosa que al final vaig fer, dient-me que de seguida que anés a Catalunya el compraria... 

I així va començar la meva odissea (sense treva), allà estava a França, escoltant quasi a diari els Amics, aprofitant els moments d'estar sola al pis per cantar-lo a grito pelao, posant-me'l al mp3 per anar a caminar una mica els matins, escoltant-lo els dies en que tornant de la feina venia desmoralitzada o cansada per apujar-me l'ànim, perquè els Amics i els amics, tenen aquest poder! A l'abril pels volts de St Jordi que vaig tenir uns dies de vacances, vaig baixar cap a casa i vaig passar per una botiga i em vaig comprar el CD, per fí!

Així que estava allà desitjant cada vegada que entrava al blog poder anar a un concert... 

Però era tècnicament impossible... fins que finalment, en un viatge llampec fet amb col·legues de França (que no tots francesos) per viure la Festa Major de Rubí, en una decisió presa a l'últim moment perquè mai mai mai a la vida havia fet el salt a la Festa Major de Rubí, per anar a la d'una altra ciutat, vam agafar els cotxes i ens vam plantar a l'ultímissim minut a la plaça de l'Om de St Cugat... i des de llavors...

De tot el que ha passat, el meu blog en deixa constància.

Repte: 2

Veiam!

Sembla que ens hem fet entendre malament...

Tot i que ens encantaria això de fer un soparet i concert i tot això i que seria apostuflant i sensacional i sería el summum de fer un vuit-mil i quelcom per la posteritat, ens referiem a fer-los participar d'alguna manera al blog!


De trobar algún format diferent que una entrevista virtual  fer quelcom de nou que no haguém vist mai.

La idea es més aviat que deixin constància de la seva presència aquí...

Dit això i tenint en compte el que ja s'ha dit... benvingudes més propostes!!

Repte...

Estàvem pensant...

En aquest blog aglutinem, reunim, contactem amb la gent que segueix Els Amics de les Arts...

I ja despunten els primers motivats que ens han enviat alguna cosa...

Però i si provéssim de fer participar els propis Amics?

(que sabem, bé, ens imaginem, que de tant en tant van passant per aquí.)

Per poc que sigui, ja que som conscients que per sort estan ben enfeinats...

Què ens podem empescar perquè facin una aparició per aqui?

Quina fórmula serà l'adient?

Com penseu vosaltres que podrien participar?

Us deixem a vosaltres la decisió!

Plasmeu les vostres idees aqui baix als comentaris.

La setmana que ve ens ho mirarem i farem un "metxembrat" de totes les propostes.

I que Jean-Luc us acompanyi!

Ah! Per cert!

Avui la PREDDC serem a Santpedor!!

Actualitzat:

Hem tingut problemes tècnics, no venim a Santpedor...

Redacció lliure:

Algunes blogaires que parlen dels Amics!

La Yáiza, que pel que ens ha semblat en els seus comentaris, deu ser una fervent seguidora dels Amics:

http://coses-delavida.blogspot.com/

La Yas, que pel que diu a les seves cròniques, és amiga amb la Yáiza!

http://unafullavoladora.blogspot.com/

(Tant per la Yáiza com per la Yas, si aneu a la pestanya de cròniques podeu anar als enllaços directes del que han escrit.)

I finalment una noia que no sabem com es diu, però que té un blog només dedicat als Amics en que explica la seva passió, com va viure el seu primer concert i com els va conèixer personalment!

http://iloveamicsdelesarts.blogspot.com/

Rumieu-hi! Un xafarder llegeix el xuriguera...

Ja ens ha arribat una primera crònica, és de la Glòria que va ser la primera persona que va comentar i va ser la primera seguidora. I també té un blog! Això és el que ens explica:

"15 de maig de 2009: vaig anar a la Mirona, sala de concerts de referència de les comarques gironines, a veure un grup que no són Els Amics de les Arts, sinó Strombers. Em vaig trobar una amiga que em va comentar que l'endemà hi tornava a veure,ara sí, Els Amics de les Arts. Em sonen... són aquells que pugen per una escala i surten per la finestra? Efectivament, havia vist el videoclip de A vegades, a la tele, un dia, sense conèixe'ls, i, tot i que la cançó segurament no em va impressionar, el videoclip sí.

Però no va ser fins a principis de març d'enguany quan una altra amiga que sempre em parlava de Els Amics de les Arts, de tant parlar-me'n em va fer entrar ganes d'escoltar-los. Vaig aprofitar que havia penjat un video de Jean Luc al facebook per veure'l, i em va entusiasmar la cançó. Immediatament me'n vaig anar al myspace a escoltar més cançons. L'home que treballa fent de gos, 4-3-3,... les altres m'agradaven, però no m'acabaven d'enganxar. Al mateix temps que tot això, vaig descobrir el seu blog, i això sí que em va enganxar totalment... Que divertit!!

Vaig veure que tocaven a Vidreres el 21 de març i vaig sentir el desig imperiós d'anar-hi. No em sabia les cançons, era un concert en un teatre i a més plovia,... i què? Vaig flipar amb la canalla que hi havia, però també gent gran, i de totes les edats. Clar que era el poble d'en Joan Enric, però no crec que tots fóssin familiars seus! En directe vaig trobar que guanyàven molt, tenien un sentit de l'humor molt fí, i a més a més, portàven l'home que treballa fent de gos!!! El meu amic, en Jordi es va comprar el disc i en Ferran li va signar, però amb tanta mala sort que es va escorrer la tinta, i gairebé no es veia res.

A partir d'aquell moment sí que em vaig enganxar definitivament a ells. Els escoltava a totes hores, em vaig baixar els discs anteriors al "Bed&breakfast",... Després va venir el concert de Torroella, on ens vem fer una foto amb tots ells, després que en Ferran flipés de que s'hagués esborrat la seva signatura i pactar que cada vegada que hi anéssim ens signarien el disc; el de la Cellera, on en Joan Enric em va dir que em coneixia del facebook, i van tornar a signar el disc; i més endavant el de Girona, Roses (el primer amb bed&banda, que em va encantar), Igualada, Figueres i finalment la diada a Barcelona. Encara ara ric amb els monòlegs entre cançó i cançó, tot i que me'ls sàpiga de memòria. Tot i que el disc només està signat 3 vegades, crec que ja no ens hi cabrien més firmes!!! He viscut l'evolució: a cada concert que anava hi havia més i més gent, he vist com la cosa creixia (i això que quan vaig pujar al carro, la cosa ja era grossa!)"

Relacions Amicals

Coneixeu el Pol Cruells?

No? Doncs segur que l'heu vist alguna vegada! Va estar fent de baixista amb la Bed&Banda durant l'estiu i és de Sabadell. El Pol, a més d'acompanyar els Amics té cançons pròpies, on escoltar-les? 

Evidentment: al seu myspace.

A més a més, té un blog on explica la seva trajectòria i ha un publicat un parell de posts sobre la seva experiència d'aquest estiu. 

Us recomanem molt que entreu al seu myspace i el descobriu!!

Rellamps i trons! Quina alegria!

No em puc ni imaginar què deveu estar sentint ara mateix Dani, Joan Enric, Eduard i Ferran!

Què gran! El Palau de la Música!

Què gros deu ser tocar al Palau en companyia de tots els amics i amigues que us han anat seguint i fer el fins-aviat final per tancar aquesta gran gira que heu fet.

Què enorme veure com el treball fet ha donat per tant, per tant com arribar a tocar al Palau, allà on toquen els més grans. (i és que heu crescut molt! ara el que cal és no minvar de cap costat!)

Que gegantí poder fer la parada tècnica prèvia a un proper disc fent el darrer concert a una sala tant emblemàtica.

Què descomunal sentir que tanta tanta gent us estima i us segueix i us canta i us coreja i s'emociona amb les vostres cançons.

Què magnífic passar de cantar sobre el sofà del menjador de casa, a sentir-se com a casa tot tocant en un Palau de la Música que de ben segur estarà a rebentar...

La PREDDC hi serem, no seurem a les millors places, ni ho veurem millor que ningú, però hi serem perquè no podem saltar-nos aquesta cita. Perquè ja que us hem de dir fins-aviat, que sigui el més tard i de la millor manera possible.

FELICITATS AMICS!!

Rumieu-hi! Un xafarder llegeix el xuriguera...

Bonjour amis!

Com ja vam anticipar amb un comentari al blog dels Amics, tenim una nova secció!!

Després de molt donar-hi voltes li hem posat de títol:

"un xafarder llegeix el xuriguera"


Que què té a veure? Doncs evidentment, perquè va de xafardejar les vostres vivències, i d'utilitzar força el xuriguera per conjugar bé els verbs!

Ens explicarem millor:

Tenim moltes moltes ganes de saber, quina va ser la primera cançó que vau escoltar, què us va fer sentir, què en vau pensar, com us vau anar aficionant a les seves cançons... Si us va agradar, si no...

Envieunos-les a: lesamiguesdelsamics@gmail.com amb l'assumpte: XAFARDER

A mida que ens vagin arribant les anirem publicant, de moment us deixem amb el primer exemple que va ser un comentari que la Mireia va deixar al blog arrel del Premi Cerverí a la Millor Lletra de Cançó per "Reykjavic":

"Quan vaig sentir per primera vegada el disc, la cançó que em va frepar més d’entrada, va ser Reykjavík, i no podia parar d’escoltar-la: a l’ipod, al cotxe, etc. I posteriorment em vaig anar enganxant a la resta de cançons: la 2ª va ser Jean Luc i curiosament la última L’home que treballa fent de Gos.

En canvi en aquests moments m’apassionen totes les del disc i les dels altres discs que teniu, però sempre recordo (amb tots els discs) quin és el procés d’apassionament amb les cançons d’un disc nou que em compro. Per això me’n alegro que el Cerverí sigui per Reykjavík!

Però bé, Reykjavík m’encanta per la lletra i per la música, però sobretot per les múltiples referències a elements de la nostra generació. I si, jo també tinc els Tintins a un lloc preferencial de la casa!

Així doncs, enhorabona pel premi i gràcies per penjar els vídeos de l’Entrevista amb el Capitan al bloc. Com més coses sabem de vosaltres… més en volem saber!

Visca Catalunya i visca Reykjavík!"

Repòs de les guerreres

Avui com que és diumenge farem festa grossa, i en comptes d’explicar-vos algun secret ocult sobre Els Amics de les Arts, agafarem un punt de vista més egocèntric i us parlarem de nosaltres. Suposem que ningú ha passat prou estona en aquest blog com per fer-se gaire preguntes sobre els seus creadors, però en realitat hi ha unes quantes veritats ocultes, com per exemple:

On es troben l’Aleix, la Violant, en Manel i la Dolors per comentar el bloc dels Amics? Qui hi ha darrera dels noms dels Nens dels Amics? Perquè és diu “les amigues dels Amics”? D’on treuen el temps per dedicar-se a aquestes coses? Porta aquest bloc una sola persona amb un trastorn de personalitat múltiple i per això signa amb noms diferents cada dia?

Estem intentant (desesperadament?) picar-vos la curiositat i tenir els 765 visitants de dijous passat preguntant-nos qui som, què fem i perquè vivim (això es posa filosòfic!), però com que en realitat ningú no hi està interessat, només contestarem aquesta pregunta:


Perquè “Les amigues dels Amics”? 

Bàsicament, tenim dues raons:

RAÓ 1 - Ens volíem dir Els Amics dels Amics, perquè ens encanta, és bonic, rodó, té ritme, té poesia, però hauria estat un plagi descomunal perquè aquest títol ja esta agafat pel Club de Fans oficial (o no) d'Els Amics de les Arts.

Aquest podria ser el final del misteri, però ho allargarem una mica més, que és diumenge i tenim poca feina.

És que en realitat som més noies que nois? O potser només som noies? O potser ens encanta utilitzar el plural de modèstia, però només escric jo sola? O és que estic sola però m’agrada fer veure que tinc amics? Qui sap. El cas, és que quan se’ns va acudir el nom vam saber que utilitzar el femení genèric és molt modern i progre, i això sempre ven! A més, trobem que el joc femení-masculí del substantiu amistat enganxa de conya.

Potser ara algú s’ha quedat amb cara de circumstàncies, així que per si un cas, explicarem que en català i castellà (i demés llengües romàniques), quan parlem d’un grup de gent ens hi acostumem a referir en masculí (per exemple: “Tots estem aquí” tot i que potser aquest “Tots” parla de 10 noies i 4 nois). I quan algú es queixa que això és lleig i masclista, la resposta que obtens és el típic “oh, és que és el masculí genèric”.

Cosa que ens porta a la:

RAÓ 2 - Doncs molt bé, com que trobem que és una mala excusa, des de la PREDDC hem decidit fer com d’altres plataformes o partits que donen suport al femení genèric i en promouen l’ús. I per això, senyores i senyors, som Les Amigues dels Amics.

Que acabeu bé el diumenge i no hagueu de maleïr el dilluns per haver-lo allargat massa!

Dolors i Manel

Roombes, aspiradors, escombres i fregones.

Avui estàvem l'Aleix, la Dolors, el Manel i jo fent neteja de la cambra de bany (bé, de fet només ho feiem l'Aleix i jo, els altres dos perdien el seu temps intentant trobar un sistema per fer que la neteja anés més ràpid i  fos més eficaç, que passava per fer servir "un producto, no todos", i per fer malabarismes amb torns estranys i recaragolats en que cada dia s'havia de netejar una peça del pis dues vegades. Mentre es decidien pel format de la taula que utilitzarien, nosaltres ja havíem rentat, desinfectat i fet brillar tota la tassa del vàter i part de la banyera), i ens hem posat a recordar els vells temps.

Hem intentat recordar com ens vam conèixer. Però no hem pogut. Erem massa petits per poder recordar-ho. El cas és que vam anar a la mateixa llar d'infants. Tots juntets, un dia agafats de la mà del nostre pare, mare o tutor, el mateix any, i tots amb uns llargs, densos i biografiables tres anys a les nostres espatlles ens vam dirigir a la porta de l'escola i allà els nostres adults protectors ens van abandonar a la nostra sort. 

Els mites diuen que en el primer moment, l'Aleix i el Manel es van fer grans amics, i que ens perseguien fent-nos la guitza fins a l'esgotament (Després a l'escola els grans ens afirmarien que si els nens ens molesten, ens persegueixen i ens peguen és perquè ens estimen i estan enamorats. Quants patiments s'hauria estalviat el món si mai ens haguessin ensenyat que no se'ns estima a cops, si no a petons!) a la Dolors i a mi , que també ens havíem fet inseparables. Ens expliquen que nosaltres cridàvem i cridàvem i que ells bramaven i bramaven, i que malgrat que sempre ens queixàvem sempre els anàvem a buscar per seguir cridant, bramant i corrent pels passadissos i el pati. Perquè al cap i a la fi, només era un joc, només eren "Coses de nens" (o més políticament correcte, coses d'infants). 

Retrats amb moviment. II

Hem trobat aquesta perla preparant un post per demà!

Super bon noi, fet amb una mica d'stop motion, molts actors, l'aparició estelar del godzilla i un cotxe clàssic que es passejava per allà al mig, el seu autor, o autora: Enxico, que també té un video de tres nens adorables cantant el codigo da vinci a grito pelao!

Remenant els arxius secrets. III

Què és l'Esbart Dansaire Dance Club que la PREDDC vol recuperar?

En aquest post de l'octubre de 2005, en tenim la resposta:

Ara fa cosa de 2 anys, durant les festes de la Mercè, en Voltaren i en T..J., cansats de la sobresaturació urbana i musical que pateix la ciutat Comtal durant aquests dies, decideixen viatjar a Eivissa. Durant les 8 hores de trajecte se’ls acudeix la idea de crear un grup musical. Mentre discuteixen sobre la forma i el contingut que ha de tenir el seu projecte, de fora la coberta apareix Jesperman (ex cantant i compositor de Can Grena). Aquest els havia estat escoltant i de bon principi es sent identificat amb les idees que Voltaren i T.J. havien posat de manifest. L’estada a Eivissa és la matriu embrionària d’aquest projecte a cavall entre la cançó d’autor i la musica electrònica. Neix Els Amics de les Arts. 

Les primeres actuacions no es fan esperar. Després d’un temps d’assaig decideixen actuar en públic a les Rambles barcelonines per copsar les reaccions dels turistes i espectadors ocasionals. El gener de 2004 graven la seva primera maqueta Esbart Dansaire Dance Club, una relectura en clau electrònica de diferents cançons tradicionals catalanes . Se’n fa una tirada de 200 còpies que s’esgoten ràpidament. [...]

Volem manifestar, que la intenció de la PREDDC és ferma. No ens resignem a creure que la maqueta Esbart Dansaire Dance Club formi part de l'època turbulenta, fosca, de mentides i traïcions dels Amics en que es comentaven ells mateixos al blog i feien creure en existències de DVD's sobre el making of de Catalonautes... Sabem i volem creure que existeix. Si més no, si no existeix, si no l'hem d'aconseguir, almenys serà un símbol de la lluita que els nens, joves i adults fem cada dia per no deixar mai de somniar, de jugar i imaginar...