Ja ens ha arribat una primera crònica, és de la Glòria que va ser la primera persona que va comentar i va ser la primera seguidora. I també té un blog! Això és el que ens explica:
"15 de maig de 2009: vaig anar a la Mirona, sala de concerts de referència de les comarques gironines, a veure un grup que no són Els Amics de les Arts, sinó Strombers. Em vaig trobar una amiga que em va comentar que l'endemà hi tornava a veure,ara sí, Els Amics de les Arts. Em sonen... són aquells que pugen per una escala i surten per la finestra? Efectivament, havia vist el videoclip de A vegades, a la tele, un dia, sense conèixe'ls, i, tot i que la cançó segurament no em va impressionar, el videoclip sí.
Però no va ser fins a principis de març d'enguany quan una altra amiga que sempre em parlava de Els Amics de les Arts, de tant parlar-me'n em va fer entrar ganes d'escoltar-los. Vaig aprofitar que havia penjat un video de Jean Luc al facebook per veure'l, i em va entusiasmar la cançó. Immediatament me'n vaig anar al myspace a escoltar més cançons. L'home que treballa fent de gos, 4-3-3,... les altres m'agradaven, però no m'acabaven d'enganxar. Al mateix temps que tot això, vaig descobrir el seu blog, i això sí que em va enganxar totalment... Que divertit!!
Vaig veure que tocaven a Vidreres el 21 de març i vaig sentir el desig imperiós d'anar-hi. No em sabia les cançons, era un concert en un teatre i a més plovia,... i què? Vaig flipar amb la canalla que hi havia, però també gent gran, i de totes les edats. Clar que era el poble d'en Joan Enric, però no crec que tots fóssin familiars seus! En directe vaig trobar que guanyàven molt, tenien un sentit de l'humor molt fí, i a més a més, portàven l'home que treballa fent de gos!!! El meu amic, en Jordi es va comprar el disc i en Ferran li va signar, però amb tanta mala sort que es va escorrer la tinta, i gairebé no es veia res.
A partir d'aquell moment sí que em vaig enganxar definitivament a ells. Els escoltava a totes hores, em vaig baixar els discs anteriors al "Bed&breakfast",... Després va venir el concert de Torroella, on ens vem fer una foto amb tots ells, després que en Ferran flipés de que s'hagués esborrat la seva signatura i pactar que cada vegada que hi anéssim ens signarien el disc; el de la Cellera, on en Joan Enric em va dir que em coneixia del facebook, i van tornar a signar el disc; i més endavant el de Girona, Roses (el primer amb bed&banda, que em va encantar), Igualada, Figueres i finalment la diada a Barcelona. Encara ara ric amb els monòlegs entre cançó i cançó, tot i que me'ls sàpiga de memòria. Tot i que el disc només està signat 3 vegades, crec que ja no ens hi cabrien més firmes!!! He viscut l'evolució: a cada concert que anava hi havia més i més gent, he vist com la cosa creixia (i això que quan vaig pujar al carro, la cosa ja era grossa!)"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada