Repòs de les guerreres

Avui com que és diumenge farem festa grossa, i en comptes d’explicar-vos algun secret ocult sobre Els Amics de les Arts, agafarem un punt de vista més egocèntric i us parlarem de nosaltres. Suposem que ningú ha passat prou estona en aquest blog com per fer-se gaire preguntes sobre els seus creadors, però en realitat hi ha unes quantes veritats ocultes, com per exemple:

On es troben l’Aleix, la Violant, en Manel i la Dolors per comentar el bloc dels Amics? Qui hi ha darrera dels noms dels Nens dels Amics? Perquè és diu “les amigues dels Amics”? D’on treuen el temps per dedicar-se a aquestes coses? Porta aquest bloc una sola persona amb un trastorn de personalitat múltiple i per això signa amb noms diferents cada dia?

Estem intentant (desesperadament?) picar-vos la curiositat i tenir els 765 visitants de dijous passat preguntant-nos qui som, què fem i perquè vivim (això es posa filosòfic!), però com que en realitat ningú no hi està interessat, només contestarem aquesta pregunta:


Perquè “Les amigues dels Amics”? 

Bàsicament, tenim dues raons:

RAÓ 1 - Ens volíem dir Els Amics dels Amics, perquè ens encanta, és bonic, rodó, té ritme, té poesia, però hauria estat un plagi descomunal perquè aquest títol ja esta agafat pel Club de Fans oficial (o no) d'Els Amics de les Arts.

Aquest podria ser el final del misteri, però ho allargarem una mica més, que és diumenge i tenim poca feina.

És que en realitat som més noies que nois? O potser només som noies? O potser ens encanta utilitzar el plural de modèstia, però només escric jo sola? O és que estic sola però m’agrada fer veure que tinc amics? Qui sap. El cas, és que quan se’ns va acudir el nom vam saber que utilitzar el femení genèric és molt modern i progre, i això sempre ven! A més, trobem que el joc femení-masculí del substantiu amistat enganxa de conya.

Potser ara algú s’ha quedat amb cara de circumstàncies, així que per si un cas, explicarem que en català i castellà (i demés llengües romàniques), quan parlem d’un grup de gent ens hi acostumem a referir en masculí (per exemple: “Tots estem aquí” tot i que potser aquest “Tots” parla de 10 noies i 4 nois). I quan algú es queixa que això és lleig i masclista, la resposta que obtens és el típic “oh, és que és el masculí genèric”.

Cosa que ens porta a la:

RAÓ 2 - Doncs molt bé, com que trobem que és una mala excusa, des de la PREDDC hem decidit fer com d’altres plataformes o partits que donen suport al femení genèric i en promouen l’ús. I per això, senyores i senyors, som Les Amigues dels Amics.

Que acabeu bé el diumenge i no hagueu de maleïr el dilluns per haver-lo allargat massa!

Dolors i Manel