Es busquen (tant professionals com amateurs) fotògrafs, dibuixants, il·lustradors i gent aficionada al muntatge que tingui entre els seus treballs alguna cosa que tingui a veure amb els Amics, per començar a "aglutinar-los" a la seva pàgina corresponent... envieu-nos un mail a: lesamiguesdelsamics(arroba)gmail.com, o deixeu-nos un comentari.

dissabte, 26 de febrer del 2011

De prop, i Palau de la Música.

6Q Campos

Bon dia!!

Ahir vam rebre una informació una mica important!

Primer: Us va agradar el De prop que van fer els Amics ja fa uns quants mesos?

Doncs ara l'estan repetint molt sovint a TV3HD perquè el pugueu veure en bona qualitat tantes vegades com vulgueu. També el podeu veure a TV3 a la carta: http://www.tv3.cat/ptv3/tv3TotsVideos.jsp?idint=234501123

Us deixem els horaris i les dates perquè les pogueu consultar quan vulgueu.


La programació del dia 26 de febrer a 6 d’abril és:

Dia 26: 20,34 h.
Dia 27: 8,48 h.; 16,27 h.; 20,58 h.;6,59 h.
Dia 28: 14,54 h.; 23,10 h.; 6,28 h
Dia 1: 14,23 h.; 21,24 h.; 6,00 h.
Dia 2: 13,55 h.
Dia 3: 13,02 h.; 20,57 h.; 4,52 h.
Dia 4: 12,15 h.; 20,11 h.; 3,57 h.
Dia 5: 10,31 h.; 2,29 h.
Dia 6: 8,49 h.; 16,44 h.; 0,40 h.
Dia 28: 14,54 h.;23,10 h.;6,28 Dia 28: 14,54 h.;23,10 h.;6,28 h.

Segon: el mateix ocellet ens ha dit que el concert del dia 7 de febrer al Palau serà emès el dia 20 de març possiblement a TV3.

dissabte, 12 de febrer del 2011

Quan les cançons són sentiments

M'acaba de passar una cosa que encara no m'havia passat des del concert de dilluns.

He engegat la radio i just sonava el 4-3-3. Sempre m'emociono molt quan surten a la radio, perquè no me les espero, perquè m'alegren el dia quan sona al matí o em reactivo quan és per la tarda.

Doncs bé, avui, l'emoció encara ha estat més forta i he arribat de seguida  a la conclusió que si les cançons ja m'agradaven moltíssim, m'emocionaven a limits insospitats, ara, després del que vam viure tots el dilluns, ara m'emocionen encara més. És un altre nivell.

Ara quan les escolto se m'ajunten al cos records del Palau, de Sant Cugat, dels Gomets, els dibuixos volant, tres o quatre minuts d'aplaudiments... La cançó deixa de ser una cançó per ser un sentiment. No m'havia passat mai d'estimar encara més les cançons després d'un concert.

I a vosaltres, com se us remouen els sentiments quan torneu a escoltar els Amics o veure un vídeo?

Violant.

dimecres, 9 de febrer del 2011

TINC UN SOMNI

Com va dir aquell: “I have a dream”. I és que les amigues dels Amics hem tingut un somni. Una premonició. El Palau de la Música no va ser el dia que s’acabava una gira, va ser el dia on tot tornava a començar. I és que nosaltres ja podem visualitzar el proper disc, la propera gira. Ja l’estem assaborint.


El Palau va ser una experiència única, fantàstica, MÀGICA. Plena de sorpreses, alegries, riures, emocions i llàgrimes, moltes llàgrimes. Van passar tantes coses que és impossible explicar-les totes. Escoltar “L’home que va matar Liverty Valance” per primera vegada en directe, dividir-nos homes i dones a “La merda se’ns menja” (l’Aleix i en Manel vam dir que d’acord que som LES amigues però que nosaltres cantàvem amb els nois!), els gomets verds, els dibuixos de Bola de Drac, aplaudir durant cinc minuts, conèixer als amics de “L’home que treballa fent de gos”, corroborar que en Ferran sempre en diu de grosses (i els seus companys li treuen targeta), veure com recuperàveu gags com el de les runes, l’aigua i el paleta que havia de venir a buscar-les o com acabàveu de polir alguns com el de les sueques. Després de tot un any era fantàstic comprovar com omplieu l'escenari de cançons, riures i emocions. Un espectacle perfecte. I ens vam sentir part d'això.

Però l'abans i el després del concer també van ser genials.


No podem fer més que agrair a tota la gent que va participar a la proposta 2.0 (robant les paraules del Ferran). Vam trobar una vintena de de persones a plaça Urquinaona per veure'ns les cares i explicar-nos experiències de diferents concerts als que haviem anat. Va ser brutal. (Nosaltres vam decidir presentar-nos amb noms falsos per mantenir el nostre anonimat). Que en el camí cap al Palau ens paressin el pare i la mare d'en Ferran per dir-nos que ells també portàven gomets va ser soprenent i veure que en el Palau aquesta vintena es convertia en unes quaranta no té preu. A l'Aleix i a la Violant, que seiem a dalt, se'ns va posar la pell de gallina i ens vam emocionar moltissim quan vam veure aquella enorme quantitat de gomets verds sorgir del no res i la cara de sorpresa dels Amics.

Els pares d'en Joan Enric també tenien gomets! (llegint alguns comentaris hem descobert que van ser la Mireia i en Toni qui els hi van donar.

L'emoció encara va ser més gran amb Per mars i muntanyes. Erem allà, esperant que en Joan Enric digués Son Goku perquè el primer dibuix fes la seva aparició. Una sorpresa i una emoció enorme quan vam sentir els aplaudiments per aquest Son Goku que volava sense núvol kinton i novament el somriure il·lusionat i sorprès dels Amics.

No va ser gens complicat organitzar i animar la gent perquè s'hi apuntessin, quasi que tot es va fer sol, però veure la idea que havíem tingut feia dies finalment materialitzada, i encara més bonic del que ens imaginàvem gràcies als mòbils, no té preu. Gràcies Gomets Verds!

Per culminar l'experiència no podia faltar esperar a la sortida per veure els nostres ídols. Crec que tots ens vam quedar esmaperduts al veure com hi havia persones que s'apropaven a aquell cercle de gomets verds. La mare d'en Dani, novament els pares d'en Ferran, la dona que treballa d'home que treballa fent de gos, alguna càmera de vídeo, en Kurti (volem llegir la teva crònica!) i en Ramón. Ai Ramón! La teva baqueta firmada ha passat a ser la primera peça del museu d'objectes d'Els Amics de les Arts propietat dels gomets verds!! (en breus farem el sorteig per decidir qui en serà el guardià entre els gomets que érem presents en aquell moment).

Convençuts de que, després de les merescudes vacances, els tornarem a tenir al blog (perquè nosaltres hi estem enganxats, però ells també). Que abans de que ens en vulguem adonar trauran nou disc i que tornarem a posar-nos a primera fila dels concerts a cantar, viure, i somniar amb ells.


P.S: Mentre esperàvem en el vestíbul del Palau la identitat d'una de les Amigues va ser desvetllada. Ups! Però som quatre en total, hehehe...