Es busquen (tant professionals com amateurs) fotògrafs, dibuixants, il·lustradors i gent aficionada al muntatge que tingui entre els seus treballs alguna cosa que tingui a veure amb els Amics, per començar a "aglutinar-los" a la seva pàgina corresponent... envieu-nos un mail a: lesamiguesdelsamics(arroba)gmail.com, o deixeu-nos un comentari.

dimecres, 9 de febrer del 2011

TINC UN SOMNI

Com va dir aquell: “I have a dream”. I és que les amigues dels Amics hem tingut un somni. Una premonició. El Palau de la Música no va ser el dia que s’acabava una gira, va ser el dia on tot tornava a començar. I és que nosaltres ja podem visualitzar el proper disc, la propera gira. Ja l’estem assaborint.


El Palau va ser una experiència única, fantàstica, MÀGICA. Plena de sorpreses, alegries, riures, emocions i llàgrimes, moltes llàgrimes. Van passar tantes coses que és impossible explicar-les totes. Escoltar “L’home que va matar Liverty Valance” per primera vegada en directe, dividir-nos homes i dones a “La merda se’ns menja” (l’Aleix i en Manel vam dir que d’acord que som LES amigues però que nosaltres cantàvem amb els nois!), els gomets verds, els dibuixos de Bola de Drac, aplaudir durant cinc minuts, conèixer als amics de “L’home que treballa fent de gos”, corroborar que en Ferran sempre en diu de grosses (i els seus companys li treuen targeta), veure com recuperàveu gags com el de les runes, l’aigua i el paleta que havia de venir a buscar-les o com acabàveu de polir alguns com el de les sueques. Després de tot un any era fantàstic comprovar com omplieu l'escenari de cançons, riures i emocions. Un espectacle perfecte. I ens vam sentir part d'això.

Però l'abans i el després del concer també van ser genials.


No podem fer més que agrair a tota la gent que va participar a la proposta 2.0 (robant les paraules del Ferran). Vam trobar una vintena de de persones a plaça Urquinaona per veure'ns les cares i explicar-nos experiències de diferents concerts als que haviem anat. Va ser brutal. (Nosaltres vam decidir presentar-nos amb noms falsos per mantenir el nostre anonimat). Que en el camí cap al Palau ens paressin el pare i la mare d'en Ferran per dir-nos que ells també portàven gomets va ser soprenent i veure que en el Palau aquesta vintena es convertia en unes quaranta no té preu. A l'Aleix i a la Violant, que seiem a dalt, se'ns va posar la pell de gallina i ens vam emocionar moltissim quan vam veure aquella enorme quantitat de gomets verds sorgir del no res i la cara de sorpresa dels Amics.

Els pares d'en Joan Enric també tenien gomets! (llegint alguns comentaris hem descobert que van ser la Mireia i en Toni qui els hi van donar.

L'emoció encara va ser més gran amb Per mars i muntanyes. Erem allà, esperant que en Joan Enric digués Son Goku perquè el primer dibuix fes la seva aparició. Una sorpresa i una emoció enorme quan vam sentir els aplaudiments per aquest Son Goku que volava sense núvol kinton i novament el somriure il·lusionat i sorprès dels Amics.

No va ser gens complicat organitzar i animar la gent perquè s'hi apuntessin, quasi que tot es va fer sol, però veure la idea que havíem tingut feia dies finalment materialitzada, i encara més bonic del que ens imaginàvem gràcies als mòbils, no té preu. Gràcies Gomets Verds!

Per culminar l'experiència no podia faltar esperar a la sortida per veure els nostres ídols. Crec que tots ens vam quedar esmaperduts al veure com hi havia persones que s'apropaven a aquell cercle de gomets verds. La mare d'en Dani, novament els pares d'en Ferran, la dona que treballa d'home que treballa fent de gos, alguna càmera de vídeo, en Kurti (volem llegir la teva crònica!) i en Ramón. Ai Ramón! La teva baqueta firmada ha passat a ser la primera peça del museu d'objectes d'Els Amics de les Arts propietat dels gomets verds!! (en breus farem el sorteig per decidir qui en serà el guardià entre els gomets que érem presents en aquell moment).

Convençuts de que, després de les merescudes vacances, els tornarem a tenir al blog (perquè nosaltres hi estem enganxats, però ells també). Que abans de que ens en vulguem adonar trauran nou disc i que tornarem a posar-nos a primera fila dels concerts a cantar, viure, i somniar amb ells.


P.S: Mentre esperàvem en el vestíbul del Palau la identitat d'una de les Amigues va ser desvetllada. Ups! Però som quatre en total, hehehe...



8 comentaris:

El Capitán ha dit...

Gomets verds! Només volia felicitar-vos per la iniciativa. Per falta de temps no m'hi vaig poder sumar, però vaig quedar meravellat per la resposta que va tenir la crida. A més, vau fer que el moment "koete" fos doblement màgic, més del que havien previst els mateixos Amics. I tenint en compte que a aquesta cançó li tinc un "apreci especial" ;-), us podeu imaginar lo feliç que vaig ser en aquell moment. Bé, vaig ser feliç durant tot el concert! Fabulós i inoblidable =D

Anònim ha dit...

NO!! Hi ha 3 identitats per descobrir, encara???
Tal com ens teniu acostumats, genial la crònica!
VISCA ELS GOMETS VERDS!

BIBI

Anònim ha dit...

Molt xula la crónica!!! I amb moltes ganes de fer una quedada de gomets verds, jo ja els trobu a faltar!!:D

Unknown ha dit...

Ja us vaig enviar un correu felicitant-vos per la iniciativa, però us ho tonro a dir:

Moltes gràcies per tenir aquesta iniciativa! Gràcies a aquesta idea el concert va tenir moments màgics que reocordarem sempre més! I amb la cara que van fer els nostres 4 Amics de ben segur que ells també!

I espero que tingueu raó, i tornin a escriure al bloc ben aviat perquè ja que no els podrem veure, llegir-los es convertirà en una necessitat!!!

Mireia i Toni

Anònim ha dit...

Molt xula la crònica, ens ho vam passar molt i molt bé i ens va agradar molt conèixer els gomets verds i formar part d'ells!!!

Esperem seguir en contacte i veure'ns aviat.

Xavi i Mònica

Laia ha dit...

Hola!
em va fer molta gràcia poder quedar tots junts a la plaça Urquinaona, veure gent que segueix Els Amics de les Arts i poder xerrar uns minuts. I la proposta 2.0 els va encantar! Va ser molt xulo! Espero que puguem fer una quedada i que als propers concerts (que han de ser ben aviat!) ens veiem!!!

Izinu ha dit...

Que concierto tan grande, que compañia tan grande, que gomets tan grandes!! Ueueueueue.

Amigues gracias por organizar todo este tinglado.

Yo como ya pudisteis comprobar el lunes soy un motivao del copon asi que cualquier propuesta de reencuentro me parece genial.

Muxus!!!

Guillem ha dit...

Amigues i amics dels Amics,

Va ser tot un honor participar amb vosaltres d'aquesta meravella que va ser el concert amb més feedback al qual he estat mai.

Espero que ens veiem aviat per continuar amb aquesta paraula que ens han ensenyat els Amics: AMISTAT.

Fins aviat!