Es busquen (tant professionals com amateurs) fotògrafs, dibuixants, il·lustradors i gent aficionada al muntatge que tingui entre els seus treballs alguna cosa que tingui a veure amb els Amics, per començar a "aglutinar-los" a la seva pàgina corresponent... envieu-nos un mail a: lesamiguesdelsamics(arroba)gmail.com, o deixeu-nos un comentari.

dissabte, 12 de febrer del 2011

Quan les cançons són sentiments

M'acaba de passar una cosa que encara no m'havia passat des del concert de dilluns.

He engegat la radio i just sonava el 4-3-3. Sempre m'emociono molt quan surten a la radio, perquè no me les espero, perquè m'alegren el dia quan sona al matí o em reactivo quan és per la tarda.

Doncs bé, avui, l'emoció encara ha estat més forta i he arribat de seguida  a la conclusió que si les cançons ja m'agradaven moltíssim, m'emocionaven a limits insospitats, ara, després del que vam viure tots el dilluns, ara m'emocionen encara més. És un altre nivell.

Ara quan les escolto se m'ajunten al cos records del Palau, de Sant Cugat, dels Gomets, els dibuixos volant, tres o quatre minuts d'aplaudiments... La cançó deixa de ser una cançó per ser un sentiment. No m'havia passat mai d'estimar encara més les cançons després d'un concert.

I a vosaltres, com se us remouen els sentiments quan torneu a escoltar els Amics o veure un vídeo?

Violant.

6 comentaris:

Labibi ha dit...

T'explico un secret? Encara no he sigut capaç d'escoltar cap cançó dels Amics després de dilluns (els dos vídeos que he començat a veure els he hagut de parar a mig fer!). A veure si pel 12 he sigut capaç de posar-me al dia!

fan dels amics ha dit...

Jo sempre que miro els videos dels amics, sempre ric, encara que l'hagi vist mil cops, pero crec que és el que tenen els amics, que fan que cap video sigui avorrit. Pero desde el diumenge al palau,que veient els videos del dia que vaig anar jo i els del dilluns, que només feia que plorar, pero era d'alegria perque recordava els bons moments que havia passat al palau i tambe als 7 concerts anteriors, que cada un té una historia, i sempre acaba amb final feliç, el final és anar als concerts d'els amics, i disfruta, saber de que el moment que has viscut no t'el treurà ningú, el moment que parles amb ells, és el moment més feliç de la teva vida, i si a sobre quan et veuen et coneixen, és com si estiguessis en un núvol, que no vols baixar mai. Tot aquests sentiments m'els provoquen els amics i les seves cançons!!!!

Yas ha dit...

Cada vegada que escolto i veig el video de Cançó a Mahalta m'emociono moltíssim...

I quan pel matí en els 10 minuts del tren a l'escolta em poso els auriculars i he escoltat els Amics... No puc evitar somriure moltíssim pel carrer, sense cap motiu aparent...

:)

Rosa ha dit...

Jo encara no puc veure el video de cançó a Mahalta i no et dic les paraules de comiat

Labibi ha dit...

Això és el millor dels gomets verds ;) !!!

Anònim ha dit...

L'altre després de llegir la crònica d'en Kurti al Palau, em vaig posar a veure els vídeos d'en Kurti a Sant Cugat. Va ser un concert rodó també!!!I ja que no hi haurà concerts durant temps doncs... els vídeos fan el seu efecte!