Respirem un aire de nostàlgia futura...

Amics, amigues, des que l'estiu ha començat a acabar-se, avui que és 21 (publicarem això dilluns, o potser no, ja veurem al final) li queden dos escassos dies, plou, fa fresqueta, i a estones també fa xafogor, i núvol, i tot es torna estrany. Al mateix temps, salta la llebre, els Amics s'ens acomiaden al Palau. 

Sabíem que aquest dia arribaria. Que l'estiu s'acabaria i amb ell arribarien les apreciades vacances que els autors de les cançons que ens han acompanyat tot aquest any tant deuen esperar. "Hagués estat molt bé fer vacances i viatjar per un estiu etern", sobretot pels que hem seguit els Amics tot el que hem pogut (uns 20 vegades, d'altres quatre o cinc).

En fi, el cas és que tot i que queden uns quatre mesos pel dia en que tots farem un vuit-mil al Palau, ja hi ha una marea de seguidors, blogaires, comentadors, que agraeixen, s'emocionen, es comencen acomiadar escrivint a la bitàcola dels Amics. 

És aleshores que mires enrere i fas un recorregut a la velocitat de la llum des del moment en que vas descobrir la primera cançó, fins a imaginar-te com serà veure els Amics, la Bed&Banda i l'home que treballa fent de gos al Palau, passant pel dia que et van signar el CD, i penses: "uau!! un dia reia i m'entusiasmava amb el video de Déjà vu, i ara sents calfreds perquè ja tens la data de fins-aviat".

Sabem molt bé que no marxen del tot, és ben clar que el blog seguirà actiu, i que seguirem tenint notícies i que  s'ho estaran passant molt bé després de les vacances component, escrivint, estressant-se, delirant el nou CD que encara no ens podem imaginar.

Però trobarem a faltar aquest estiu tan bestial que tots junts hem viscut. Encara no ha acabat aquesta gira descomunal, i ja l'estem enyorant. És el que em va dir una vegada un bon amic meu: la Nostàlgia Futura...

Violant.