Homus Internetus Mediterranensis

El 23 d'octubre de 2008 els Amics de les Arts escrivien això al blog del ritmes.cat

Cada dia que passa em sento més Homus Internetus Mediterranensis. Arribo a la feina i el primer que faig és mirar el correu, el facebook, el myspace i una llambregada al País. Tot plegat una hora d’entreteniment mediàtic per activar les neurones. Si només fos això, doncs tot estaria bé. El problema és que cadascun d’aquest tipus de mitjans em desperta certa addicció. Comencem pel correu: si el dia anterior has enviat quelcom important, frises per arribar, obrir-lo i veure si ja t’han contestat. Fins i tot m’he instal·lat el Gmail notifier que m’avisa en temps real dels missatgets que m’arriben a l’inbox. O el facebook: una eina fantàstica que encara no sé per a què serveix. L’únic que sé és que perdo el temps agregant amics i llegint comentaris personals de gent que no conec. I molts d’aquests amics són gent que fa anys i panys que no en sabia res i que per art de màgia m’han trobat per la xarxa i vinga…cap a “agregar-nos tots”. O el mític myspace: la plataforma musical que fem servir els amics de les arts. Quina cosa la del myspace. Una web lenta com un cargol del serengeti en època de sequera. Una web que teòricament està pensada per a escoltar la música dels teus grups favorits i que moltes vegades doncs, o simplement no es carreguen les cançons o perdo la santa paciència.

Ja ho veieu, estic fet tot un Homus internetus Mediterranensis subespècie mileurensis. La nova evolució de l’espècie humana.

Això ens porta a pensar en el 2.0 que envolta els Amics. El facebook que no savien ben bé de què servia, el Mysapce que anava lent com un cargol (pobre Armengol), el gmail que amb el temps la gent pràctica hem entès que és més practic que altres plataformes... El Twitter ni tan sols existia. 

Si bé no savien de què podia servir tot això, ells els hi van acabar agafant el "truco" i en gran part és gràcies a això que s'han fet grans. 

Ja han arribat a 30.055 amics al facebook, 3680 al Myspace i 6906 seguidors al Twitter. 

A més, de la frenètica activitat que té el seu blog, tant per les visites, com per la quantitat de comentaris.  Com si no, a través d'ells, dels comentaris no dels Amics, haguéssim pogut contactar a tota la gent que va dur un gomet verd gegant i un dibuix de bola de drac al concert d'ara fa un mes al Palau de la Música? I com no, un gomet verd enganxat a la cara per reconèixer-se a les 20h a Urquinaona?

Reflexions que ens duen a preguntar-nos, què vol dir exactament el terme "2.0"? La senyora Viquipèdia respon:

El terme Web 2.0 (emprat des del 2006 fins a l’actualitat) s’associa habitualment amb les aplicacions web que faciliten la compartició interactiva d’informació, el disseny centrat en l’usuari i la col·laboració dins el World Wide Web. Alguns exemples del Web 2.0 serien les comunitats basades en web, les xarxes socials, els llocs de compartició de vídeos, els wikis i els blocs. Un lloc Web 2.0 permet als seus usuaris interactuar amb altres usuaris o canviar el contingut del lloc; en front dels llocs web no interactius on els usuaris es limiten a mirar passivament la informació que se’ls proporciona.

A més d'això el gran fenòmen de Internet 2.0 és el salt que ha fet cap a altres variants. Literatura, pintura, música. Hi ha museus online en que els propis usuaris decideixen quines peces pengen, o fins-i-tot n'hi ha que recullen peces dels usuaris. La wikipedia és una enciclopedia 2.0 ja que són els usuaris els que en creen els continguts. Els grups de música 2.0 son aquells que varien, evolucionen y creixen estant en contacte directe amb els seus usuaris (els seguidors!). Variant els concerts, creant videoclips, o contingut web en base al que diuen els seus seguidors. Aquests no només tenen la sensació de seguir al grup de música, si no que també senten estar participant en el dia a dia d'aquest. Igual que en un blog, o pujant videos al youtube.

Algú més que nosaltres veu en tot això un retrat no gaire allunyat d'Els Amics de les Arts?